Després de la prohibició d’accés a ChatGPT a Itàlia, i que altres dos estats membre com són Espanya i França obrissin diverses recerques envers el conegut chatbot d’OpenAI, tot això pel mateix motiu (la possible vulneració de la privacitat dels seus usuaris segons la directiva europea transposada en les respectives lleis nacionals), la Unió Europea ha decidit donar una resposta conjunta als dubtes que suscita aquest sistema d’intel·ligència artificial, posant així les bases per a unes altres i futures creacions d’aquest tipus en el mercat del Vell Continent.
Per a això, i segons podem llegir a Político, la Junta Europea de Protecció de Dades (EDPB, per les seves sigles en anglès), autoritat europea de protecció de dades, ha creat un grup de treball per a recaptar informació sobre l’aplicació de les lleis de la UE en relació amb el ChatGPT.
El mateix mitjà també explicita que la constitució d’aquest grup de treball conjunt es produeix després de les sol·licituds dels abans esmentats reguladors nacionals, que demanaven una major coordinació en el tractament de l’assumpte relacionat amb el chatbot d’intel·ligència artificial, el qual es troba sotmès a una creixent polèmica.
A finals de març, l’autoritat italiana de protecció de la privacitat va iniciar una recerca sobre l’empresa estatunidenca i va ordenar una prohibició temporal del processament de dades personals d’usuaris italians per part de ChatGPT, a causa de presumptes violacions de lleis com el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR).
OpenAI no ha establert una seu local en cap dels 27 països de la Unió Europea, cosa que significa que qualsevol autoritat de protecció de dades dels estats membres pot iniciar noves recerques i aplicar prohibicions.
Segons Político, la creació d’aquest grup de treball busca garantir que les accions dels reguladors nacionals siguin coherents i estiguin coordinades, facilitant l’intercanvi d’informació i la cooperació entre les diferents autoritats en el compliment de les lleis de protecció de dades.
Fruit d’una guerra tecnològica?
No obstant això, a ningú se li escapa que el context en el qual es produeix, tant la prohibició italiana, com les peticions dels altres organismes nacionals de protecció de dades, com la creació del grup de treball sota l’auspici de la UE, es produeix en el marc d’una ‘guerra freda’ pel desenvolupament de la intel·ligència artificial, en la qual, els Estats Units i la Xina porten la davantera respecte a la Unió Europea i Rússia, les quals van a remolc dels dos gegants.
Des de tots els blocs de poder que hi ha actualment en el món, s’ha citat la intel·ligència artificial com un camp de batalla més en el qual la supremacia és una meta estratègica en si mateixa.
La Unió Europea està interessada a disposar d’independència tecnològica en aquest sector i preeminència sobre altres actors, la qual cosa consta en la seva política sobre intel·ligència artificial. No obstant això, el Vell Continent ha estat incapaç fins ara de crear un model propi de IA general, al contrari del que sí que han aconseguit els Estats Units amb OpenAI i ChatGPT, que gaudeix d’una popularitat enorme a tot el món.
Esperem que els usuaris finals europeus no estiguem sent meres víctimes d’un simple “atac de banyes” per part de les autoritats europees, que les porti a prohibir un servei de fora del continent només perquè fora d’ell ho han sabut desenvolupar bé i vendre-ho millor encara.
Per Tecnonews
