Una bona persona és aquella que sempre desitja el millor per als altres i actua en conseqüència. Quan una persona reconeix una altra i la respecta pot actuar de manera compassiva, bondadosa i humil. Ser bona persona és una virtut que tots els éssers humans tenim de forma íntima. Uns la desenvolupen i els altres la intenten prohibir. És saber cuidar la gent, estar pendents de qui ens necessita, saber qui ha fet alguna cosa per tu i saber-ho agrair. Saber respondre i valorar a qui ha estat en els meus moments dolents i ha aguantat els meus enuigs, les meves queixes i les meves ires.
Per desgràcia vivim en una societat on preval el contrari, on t’inciten a ser egoista, on t’animen a mirar per tu i a venjar-te de qui no t’interessa en aquest moment, on el que és important és el present i el teu futur, sense valorar la gent que et va fer bé en el passat.
Som en una societat on només volem ser feliços i no volem tornar favors o cuidar qui està més feble.
No volem càrregues, només buscar gent per a fer servir i llençar a qui no compleix els nostres objectius egoistes.
Et consideres que ets una bona persona? O no t’importa? Somrius i saludes desconeguts, tens una mirada càlida cap als que necessiten i ajudes espontàniament? Et molesten les indisciplines, egoistes i hipòcrites? T’estimes molt? Per a poder estimar els altres és essencial estimar-se primer un mateix.
En definitiva, no hem de confondre ser una bona persona amb ser ‘ximple’. Ser massa confiats, oberts i transparents pot ser una font de problemes quan les persones ‘abusen’ d’aquesta confiança i ‘innocència’.
