Els “tiktokers” i altra gent de pantalla i telèfon mòbil que, a més, són afeccionats a les coses del menjar, semblen haver descobert la cuina del futur en la fregidora d’aire. Especialment en el preescalfament de l’aparell abans de ficar-hi els ingredients del futur plat.

No m’estranya. Venint com venen de l’era del microones i no havent estat massa atents el dia que, a classe de física, els varen explicar les ones electromagnètiques i la propagació de la calor, cuinar en ple segle XXI és per a ells una senzilla operació d’una recepta de manual a seguir a ulls clucs tot aplicant-la a uns ingredients ja preparats i, segons diu l’envàs, llestos per a ser cuinats.

I clar, el pictograma que allà mostra una paella i, al costat, marca 5 minuts, és per a ells una instrucció claríssima. I tant els val si el producte és fresc i, per tant, està a temperatura ambient, o si acaba de sortir del congelador. La cosa està a posar-lo a dins de la paella i engegar el rellotge durant el temps indicat.

Sento decebre’ls, però la seva gran innovació, el preescalfament, és més vell que la sopa d’all. Quan l’home de Neandertal va descobrir el primer conill mort i conservat pel fred, ja va fer, si-us-plau-per-força, el preescalfament posant-lo al sol per a desglaçar-lo i poder-lo mastegar en cru.

Avui, els cuiners continuen diferenciant la cocció en fred i la cocció en calent. En la primera, productes i líquids en què couran, es posen junts a l’atuell al qual s’aplica calor i, per tant, preescalfament i cocció són processos simultanis que avancen plegats.

En la segona, en canvi, el producte necessita entrar en contacte amb el líquid de cocció ja calent. Per a aconseguir, en el cas de la carn per exemple, formar una capa superficial cuita que mantingui la humitat interior. Per tant, aquell greix o aquell brou han de passar per un cert preescalfament.

Que ara, la tecnologia culinària permeti fer-lo aparentment sense líquid i en un ambient més reduït que el forn tradicional, pot suposar una innovació. Però no hem d’oblidar que la cocció requereix líquid. Si només ens refiem del que té el producte, no ens estranyem que el nostre resultat final sigui més eixut que el de la nostra àvia.