La resiliència és la capacitat de sobreposar-te a les adversitats. Per molt mal que et vagi la vida en un cert moment, ho superes i tornes a ser la mateixa persona que abans. Si erets riallera i alegre i has passat per una mala experiència, una vegada superada, tornes a ser la mateixa persona riallera i alegre.
No permetis que una mala experiència condicioni el teu caràcter. Ets conscient que el dolor és inevitable però el sofriment és opcional, t´ho explico amb l’exemple del moll: aquest resisteix pressions molt elevades, es va encongint fins que es torna sòlid però una vegada deixa la pressió, torna al seu estat natural. La resiliència s’adquireix de petit però si no la treballem es perd i una de les millors maneres de no perdre-la és recordant-nos a diari les bones accions que hem fet i que hem vist en els altres. Estic parlant de l’aprenentatge vicari, es aprendre a base de veure la conducta dels altres.
Igualment, la part més important és acceptar que no tot depèn de nosaltres i que a vegades per molt que ens esforcem no podrem aconseguir els objectius. Amb això vull què entenguis que per a no frustrar-se és important conèixer les nostres capacitats i límits. La frase voler és poder, no és certa, en tot cas seria, voler és el primer pas per poder i aquí és on es reforça la resiliència, però tot i així et deixo unes pautes de comportament per a enfortir-la:- “Actua amb decisió, prenguis la decisió que prenguis, accepta les seves conseqüències”. “En cada decisió que prenguis, perdràs i guanyaràs alguna cosa diferent” – Tingues present que els errors estan per aprendre i les victòries per celebrar-les. Mai deixis de gaudir d’un èxit per plorar una desgràcia, ja tindràs temps d’estar trist.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri