La precarietat laboral obliga les famílies a prescindir de les extraescolars dels fills

Un moment de la presentació de l'estudi elaborat per Marta Alberch en col·laboració amb el CRES i la Fundació Reig. (Foto: Fundació Julià Reig)
Un moment de la presentació de l’estudi elaborat per Marta Alberch en col·laboració amb el CRES i la Fundació Reig. (Foto: Fundació Julià Reig)

Entre el febrer i el maig del 2020, la precarietat laboral a Andorra englobava entre un 0,72% i un 3,04% de la població, xifra que representa que, si s’exclouen els temporers i les persones que es trobaven a l’atur, aquesta situació afectaria entre 500 i 2.000 persones. Així es desprèn de l’estudi ‘La Covid a Andorra. La seva incidència en l’economia de la classe treballadora’ presentat aquest dijous per la creadora del centre d’estudi Andtropia, Marta Alberch, amb la col·laboració del Centre de Recerca Sociològica i la Fundació Reig. A més, si es compara la desigualtat entre els salaris més baixos i els més alts del país en ple esclat de la pandèmia, es pot veure com durant el març del 2020 la diferència era 35 inferior, mentre que un any després augmenta fins a 39 vegades.

De fet, segons ha detallat el coordinador del CRES, Joan Micó, aquesta situació ha tingut uns efectes directes sobre la classe treballadora, especialment en les persones que es troben en ERTO o en atur, ja que un 43% (28% de la població general) asseguren que la seva situació econòmica ha empitjorat a causa d’una disminució de fins al 80% (29% de la població general) dels seus ingressos. Evidentment, aquestes dades tenen conseqüències directes en les despeses de cada família, que asseguren haver prescindit principalment d’aspectes com les activitats extraescolars dels fills (63%), la compra de roba (46%), l’oci (17%), i els estudis universitaris (50%). També destaca una reducció del 23% en les proves mèdiques.

Altres indicadors que comparen les persones en situació d’ERTO o atur respecte de la població general indiquen com també la preocupació per la situació general és més elevada en les persones desocupades (67%) que en la resta de la població (58%). Així mateix, els neguits per la vida personal són del 51% (persones desocupades) respecte del 36% (població general), i un 7% de les persones en ERTO o en atur assegura haver patit alguna ruptura afectiva enfront del 4% corresponent a la resta de la població. D’altra banda, la segona part de l’estudi elaborat pel CRES, la qual inclou les dades de 138 persones escollides de manera aleatòria (80% en ERTO i 20% a l’atur) detalla com un 91% de les persones que durant una enquesta anterior van assenyalar estar desocupats ja treballen normalment. “El que diuen les dades és que en relació amb la feina, la major part de les persones que han tingut un problema ja estan treballant”, ha destacat Micó.

En aquest sentit, de les persones que havien estat a l’atur, un 34% diuen que la seva situació econòmica és bona o molt bona, respecte d’un 46% entre la població general, mentre que un 16% diuen que està malament o molt malament (12% població general). Preguntats per les dificultats per arribar a final de mes, Micó ha destacat que “ha baixat 23 punts les persones que arriben amb facilitat a finals de mes abans de la pandèmia” respecte del moment en què s’ha elaborat l’enquesta.

Alberch ha valorat les dades de precarietat laboral assegurant que, tot i que manquen xifres, “la part més important de la crisi ja ha passat” i, tot i que “costarà de baixar, vull pensar que no augmentarà”. Havent passat els moments més durs a nivell econòmic i social, segons Alberch, ara cal “ajudar als grups de persones que estaven en una situació més crítica”, ha dit. A més, ha manifestat que “malauradament el que demostren les dades -de l’estudi en general- és que la crisi i la pandèmia han afectat més el col·lectiu de les dones i la precarietat”. “Penso que ja s’ha tocat fons i ara toca recuperar-se”, ha afegit.

En l’estudi, a més, Alberch ha fet un recull de “com la pandèmia ha impactat a Andorra i com ens estem recuperant”, en el qual ha inclòs dades relacionades amb l’àmbit demogràfic, econòmic, laboral, social, de l’educació i la salut. Com a dades importants, la creadora del treball ha fet el punt sobre la baixada del PIB en un 12,7% el 2020 i de l’IPC en un 0,2%, així com la renda per càpita (-4.222 euros). En l’àmbit laboral, ha recordat que entre febrer i maig del 2020 es van perdre 7.373 assalariats, dels quals el 32% no eren temporers. Tot plegat són els factors que han provocat la precarietat laboral en un sector de la població. Finalment, a escala social ha recordat que les ajudes socials s’han incrementat en un 54%, la qual cosa indica que “hi ha més famílies que necessiten ajuda”.

Quant a les tendències pel 2022, Alberch ha posat en relleu la incertesa, ja que l’evolució continua havent-se d’adaptar als canvis produint cert pessimisme; l’alça en els preus, tenint en compte que l’IPC continua en augment amb una crisi de subministraments a nivell global; reinventar-se, ja que s’estan incrementant els treballadors autònoms; créixer amb perspectiva de gènere, i tenir en compte les tensions socials perquè poden augmentar les protestes sigui per la precarietat, el malestar o per disconformitat amb les mesures i restriccions que s’estan allargant en el temps.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES