Si definim la fe, com “convicció d’allò que no es veu”, “certesa d’allò que s’espera” o si voleu “creença il·lògica en que tal cosa improbable succeirà”, som legió els que creiem, sigui en Déu, en el poder de la ment, en les nostres capacitats físiques i intel·lectuals i en la dels altres, o en el que millor us sembli, digne de dipositar-hi confiança.
Mireu fins a quin punt tenim necessitat de creure, que donem per cert que cobrarem a final de mes, que ens tocarà la loteria, que ens guarirem d’una malaltia, que podrem pagar la hipoteca o bé que ens desapareixerà una berruga, sense que allò pel qual apostem sigui segur que ocorrerà.
A Andorra, una antiga fabulosa recepta popular feia desaparèixer les berrugues, com per art de màgia. Consistia en escriure el propi nom i cognoms, en un paper, plegat en dos, amb una fulla d’olivera a dins, embolcall que era enterrat en un femer, durant 15 dies, a sol i serena, per tal de que produís l’efecte previst pel costum d’aquesta pràctica ancestral.
Al terme dels 15 dies, es procedia a desenterrar la fulla d’olivera, fràgil i descomposta. Durant quasi un parell de setmanes, cada nit, abans d’anar a dormir, s’havia de passar lleugerament la fulla d’olivera per sobre la berruga, fins que aquesta caigués seca, al cap d’uns dies, sense deixar cicatriu.
Suposo que a partir de la ferma voluntat de guarir de les nostres dolències, intervenen una sèrie de mecanismes psicosomàtics que disparen les defenses naturals del nostre organisme, produint quelcom semblant a l’efecte placebo que hom coneix. “Voler és poder” deia la meva mare.
No cal dir que, en aquest supòsit, la voluntat de guarir-se està totalment demostrada, pel fet que, com sabem, una fulla d’olivera cal anar a cercar-la mes enllà de les nostres fronteres. Per altra banda, posar el propi nom i cognoms sobre un paper és un senyal inequívoc de la mateixa determinació fixa i inflexible. És a dir, expressa que ho vols tu i no el teu veí.
Segons l’escriptor rus Léon Tolstoi, “No es viu sense fe. La fe és el coneixement del significat de la vida humana. Si l’home viu és perquè creu en quelcom”. En canvi, per Nietzche, el filòsof alemany, “Tenir fe significa no voler saber la veritat”.
Tinc el ple convenciment que la incertesa és un dels principals elements que ens aboca a creure ulls clucs en alguna cosa, per tranquil·litzar i assossegar-nos. A la meva manera de veure, seria una fusta salvadora, que sura en el mar de la tempesta, a la qual ens aferrem fortament per intentar evitar el nostre naufragi intel·lectual.
