Ser diferents als altres. Aquesta necessitat és característica de l’adolescència, una època on estem formant la nostra personalitat. Tenim les hormones revoltades i socialment no trobem el nostre lloc, aleshores, anem provant maneres de pentinats i de vestir diferents fins trobar la que ens defineix millor.
De la mateixa manera ens revoltem contra les regles i lleis socials perquè les trobem injustes, no s’adapten a la nostra manera d’interpretar el món. Volem imposar les nostres, però, com el nostre cervell encara no està desenvolupat del tot, no tenim les eines cognitives per a dur-ho a terme dialogant i ho fem escridassant o desobeint als adults. Fins aquí és del tot normal i, fins i tot, productiu, perquè és una manera més d’enfortir la frustració i, amb ella, la resiliència que, per cert, és la base per a estar allunyats dels trastorns mentals.
Però, malauradament, passada aquesta edat ja podríem estar parlant d’alguna mancança afectiva i no trobem millor manera de cridar l’atenció. -Vull ser diferent, però, només visiblement, és a dir, no estudiant, ni preparant-me professionalment -. És la necessitat de veure’s diferent en l’aspecte de comportament o físic, però, no en el cognitiu, que és el realment important donat que ens facilitarà el camí per a aconseguir-ho.
Aleshores, per a ser realment diferents hauríem de crear un imperi econòmic, llocs de treball, ser astronautes, etc. perquè hi ha poca gent així, la majoria tenim feines i ingressos econòmics similars. Per tant, no hi ha diferència entre nosaltres, tot i vestir, menjar i pensar de forma diferent.
Aleshores, la qüestió és que, si tots aquests adults que volen sentir-se diferent de forma física o quant a comportament pensarien igual si, de cop i volta, tota la societat ens comportéssim igual que ells? La cosa canviaria perquè ja no serien diferents, no? –serien un més de la societat–. Per tant i, per a acabar, la millor manera de destacar i ser diferents es aportant valor a la societat, ser un valor afegit i, per a aconseguir-ho, hem de treballar la ment.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri