La naprotecnologia, abreviació de “Tecnologia de la Procreació Natural” (del nom en anglès Natural Procreative Technology), és un sistema innovador que busca identificar i tractar les causes subjacents dels problemes de fertilitat a partir de l’observació del cicle menstrual femení. Desenvolupada pel doctor Thomas Hilgers a finals del segle XX, aquesta disciplina ofereix una alternativa a les tècniques de reproducció assistida convencionals, com la fecundació in vitro.
A partir d’aquests registres de la informació que es va obtenint de l’estudi, els professionals mèdics poden identificar desequilibris hormonals, irregularitats ovulatòries, infeccions, endometriosi, síndrome d’ovari poliquístic i altres condicions que podrien dificultar la concepció.
El tractament no se centra a substituir el procés natural de concepció, sinó en restaurar la salut reproductiva de la dona i de la parella. Es fa mitjançant canvis d’estil de vida, suplements, ajustaments hormonals, intervencions quirúrgiques mínimament invasives i seguiment mèdic personalitzat. Una de les grans virtuts de la naprotecnologia és el seu respecte profund per la fisiologia natural i la dignitat de la vida humana. A diferència de les tècniques de reproducció assistida que sovint comporten la manipulació d’òvuls, esperma i embrions fora del cos humà, la naprotecnologia promou la concepció dins del matrimoni, sense intervencions que puguin plantejar dilemes ètics.
Com qualsevol enfocament mèdic, la naprotecnologia no obstant això, no garanteix resultats per a tothom.