D’acord amb l’objectiu de la Cambra de Comerç Indústria i Serveis d’Andorra de treballar per la recuperació econòmica i de donar suport a les empreses en el context actual, la institució presenta el nou programa Fem Empresa, que s’alinea amb la iniciativa de la institució d’escoltar, entendre i actuar durant el decurs de la crisi econòmica derivada de la Covid-19.
Impulsat per tal d’ajudar el teixit empresarial a accelerar la recuperació de la crisi actual, el programa té com a eixos principals la identificació i monitoratge d’empreses, per sectors, que necessiten suport de forma més urgent, la prestació de l’assessorament, recursos i eines necessàries per a la continuïtat i recuperació de l’empresa andorrana.
El programa es presenta després de deu mesos de pandèmia, en els quals la Cambra ha estat al costat de Govern i de l’empresa andorrana, i ha constatat la greu afectació en tots els sectors de l’activitat econòmica, però també els esforços del sector públic i privat per superar les dificultats. En aquest sentit, la Cambra aposta per oferir noves eines i recursos per tal de fomentar una ràpida recuperació econòmica que repercuteixi en el futur i en el benestar de la ciutadania.
Fem Empresa oferirà assessorament en mesures econòmiques i temes fiscals i legals, jornades empresarials, serveis d’ADR (mediació, conciliació, fact finding) i formacions d’adaptació al context actual i noves tendències. A més, s’està treballant en dos nous programes sobre transformació digital i viabilitat empresarial.
El servei d’assessorament i les jornades empresarials ja estan en marxa, mentre que projectes específics com el servei d’ADR estaran disponibles a partir del primer trimestre de 2021. La Cambra informarà de l’obertura de les inscripcions per cada programa properament.
Fem Empresa ha estat elaborat gràcies a les conclusions de les més de 20 reunions sectorials que la Cambra ha mantingut amb els principals sectors econòmics del país durant els mesos d’octubre i novembre, a través d’entrevistes amb representants d’activitats com la indústria, la construcció, els transports, la banca i els serveis.
Conclusions de les reunions sectorials
En general, l’enquesta realitzada a les empreses ha estat molt ben valorada entre l’empresariat, que ha participat de forma oberta i honesta per posar sobre la taula què els preocupa avui dia, quines són les problemàtiques de sector i les necessitats immediates per fer front a la crisi. I molts d’ells, s’ha ofert a participar activament en la consecució d’algunes activitats del programa.
La iniciativa d’escoltar les empreses i conèixer la seva realitat en aquest context és un procés que es mantindrà obert durant la crisi amb la finalitat de recollir les seves impressions i problemàtiques. Qualsevol empresa que vulgui fer arribar la seva opinió a la Cambra, serà benvinguda.
Les empreses han valorat positivament les mesures econòmiques endegades per Govern durant aquests mesos, però el fet que la crisi econòmica s’estigui allargant, i que s’hagi produït un altre semiconfinament els genera altres necessitats operatives a curt termini com ara:
✓ Una interlocució prèvia del Govern amb els sectors afectats abans de prendre mesures concretes, que es pot vehicular directament amb les associacions que els representen o també, a través de la mateixa Cambra.
✓ Tenint en compte que els recursos de l’Estat són limitats, la majoria dels entrevistats apunta la conveniència d’una major objectivitat i racionalització dels diners públics destinats a ajudar les empreses. La salut financera no és la mateixa en totes les empreses i no es poden generalitzar les mesures sense tenir-ho en compte i que formi part del criteri d’assignació i obtenció de les ajudes.
✓ En la mesura del possible, evitar un nou confinament total que suposaria un fre directe i rotund a l’activitat econòmica molt difícil de normalitzar.
✓ La campanya de Turisme d’estiu ha demostrat que l’estratègia del turisme de proximitat ha estat encertada, i els sectors demanen de continuar en aquesta línia per garantir mínims d’activitat comercial per no haver de tancar, tot i que suggereixen que ara és el moment de reflexionar sobre la necessitat del canvi model turístic i la seva articulació.
✓ Solucionar els problemes actuals de la justícia i fomentar altres eines de gestió de conflictes per resoldre problemàtiques mercantils i entre altres, també seria una bona manera de guanyar temps i recursos davant certes situacions de ‘bloqueig’ que no afavoreixen a cap de les parts.
✓ En l’àmbit de les mesures endegades, proposen que la nova llei dels ERTO reguli la possibilitat de fer formacions als empleats que estan en aquest règim per així, almenys contribuir a la generació de coneixement i actualització de temàtiques relacionades amb el seu àmbit professional que els ajudi a estar més preparats un cop que retornin al seu lloc de treball.
✓ També relacionat amb la mesura dels ERTO, proposen una simplificació i flexibilització dels tràmits per a les empreses que els agilitzi la respectiva gestió dels mateixos (sol·licitud i cancel·lació).
✓ La necessitat de regular l’ampliació de carències crèdits fins al 2024-2025 sobretot en els sectors de l’hoteleria, la restauració, els bars, les agències de viatges i el de transports de viatgers, solució que els permetria gestionar millor la tresoreria i els deures contrets amb més fortalesa financera i liquiditat.
✓ Impuls decidit a la digitalització dels tràmits de l’Administració pública i els duaners per tal d’optimitzar-los. El confinament ha alentit el règim de visites. Es tracta de gestions operatives que es podrien resoldre de forma eficient a través d’Internet sense haver-se de personar a les oficines de l’Administració pública.
✓ Des del sector de la construcció se sol·licita la voluntat política de mantenir la inversió pública, fet que mantindria actiu el sector i garantiria una certa estabilitat en l’activitat.
Pel que fa a les iniciatives i propostes a tenir en compte a llarg termini, proposen:
✓ En termes generals, es comparteix la necessitat de posar focus en una estratègia a llarg termini que concreti i aterri un nou model de país a vint anys vista amb la implicació de la societat civil i els diferents agents econòmics.
✓ Des d’una vessant política i de sentit d’Estat, fer el possible per garantir i mantenir un nivell de pressió fiscal competitiu amb el nostre entorn, no superior al 25%. El sistema fiscal, no sols ha de garantir la recaptació, sinó que, a més, ha de potenciar la competitivitat i el creixement econòmic del país.
✓ En aquest sentit, cal fer fàcil la inversió estrangera: simplificar els tràmits i reduir els tempos a l’hora de crear una societat i més coordinació i optimització del procés amb altres actors implicats (banca, real state, immigració, etc.)
✓ Promoure la transformació digital de les empreses amb programes concrets per ajudar-les a ser més competitives i adaptar-se al nou entorn / consumidor / context / omnicanalitat existent.
✓ La millora de les infraestructures de comunicacions que permeti un desenclavament de país és una necessitat que s’ha posat en rellevància encara més durant la crisi sanitària i econòmica i s’ha d’abordar amb urgència. Tant l’aeroport com el tren són dues fórmules que els entrevistats veurien com a una palanca de canvi per afavorir la dinamització econòmica a llarg termini.
✓ Per últim, les empreses aposten per incloure en les estratègies empresarials i també de país, el valor de la sostenibilitat com a eix de canvi, que permeti posar en relleu la importància i diferenciació del nostre entorn.
Text: CCIS