La Cambra engega un nou programa per a la recuperació econòmica del teixit empresarial

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis. Foto: Fòrum.ad

D’acord amb l’objectiu de la Cambra de Comerç Indústria i Serveis d’Andorra de treballar per la recuperació econòmica i de donar suport a  les empreses en el context actual, la institució presenta el nou programa Fem Empresa, que s’alinea amb la iniciativa de la institució d’escoltar, entendre i actuar durant el decurs de la crisi econòmica derivada de la Covid-19. 

Impulsat per tal d’ajudar el teixit empresarial a accelerar la recuperació de la crisi actual, el programa té com a eixos principals la identificació i monitoratge d’empreses, per sectors, que necessiten suport de forma més urgent, la prestació de l’assessorament, recursos i eines necessàries per a la continuïtat i recuperació de l’empresa andorrana. 

El programa es presenta després de deu mesos de pandèmia, en els quals la Cambra ha  estat al costat de Govern i de l’empresa andorrana, i ha constatat la greu afectació en  tots els sectors de l’activitat econòmica, però també els esforços del sector públic i privat  per superar les dificultats. En aquest sentit, la Cambra aposta per oferir noves eines i  recursos per tal de fomentar una ràpida recuperació econòmica que repercuteixi en el futur i en el benestar de la ciutadania. 

Fem Empresa oferirà assessorament en mesures econòmiques i temes fiscals i legals,  jornades empresarials, serveis d’ADR (mediació, conciliació, fact finding) i formacions  d’adaptació al context actual i noves tendències. A més, s’està treballant en dos nous  programes sobre transformació digital i viabilitat empresarial.

El servei d’assessorament i les jornades empresarials ja estan en marxa, mentre que  projectes específics com el servei d’ADR estaran disponibles a partir del primer trimestre  de 2021. La Cambra informarà de l’obertura de les inscripcions per cada programa  properament. 

Fem Empresa ha estat elaborat gràcies a les conclusions de les més de 20 reunions  sectorials que la Cambra ha mantingut amb els principals sectors econòmics del país  durant els mesos d’octubre i novembre, a través d’entrevistes amb representants  d’activitats com la indústria, la construcció, els transports, la banca i els serveis. 

 

Conclusions de les reunions sectorials

En general, l’enquesta realitzada a les empreses ha estat molt ben valorada entre l’empresariat, que ha participat de forma oberta i honesta per posar sobre la taula què els preocupa avui dia, quines són les problemàtiques de sector i les necessitats immediates per fer front a la crisi. I molts d’ells, s’ha ofert a participar activament en la  consecució d’algunes activitats del programa. 

La iniciativa d’escoltar les empreses i conèixer la seva realitat en aquest context és un procés que es mantindrà obert durant la crisi amb la finalitat de recollir les seves impressions i problemàtiques. Qualsevol empresa que vulgui fer arribar la seva opinió a la  Cambra, serà benvinguda. 

Les empreses han valorat positivament les mesures econòmiques endegades per  Govern durant aquests mesos, però el fet que la crisi econòmica s’estigui allargant, i que  s’hagi produït un altre semiconfinament els genera altres necessitats operatives a curt  termini com ara: 

Una interlocució prèvia del Govern amb els sectors afectats abans de prendre mesures concretes, que es pot vehicular directament amb les associacions que els representen o també, a través de la mateixa Cambra. 

Tenint en compte que els recursos de l’Estat són limitats, la majoria dels  entrevistats apunta la conveniència d’una major objectivitat i racionalització dels  diners públics destinats a ajudar les empreses. La salut financera no és la mateixa  en totes les empreses i no es poden generalitzar les mesures sense tenir-ho en  compte i que formi part del criteri d’assignació i obtenció de les ajudes.

En la mesura del possible, evitar un nou confinament total que suposaria un fre directe i rotund a l’activitat econòmica molt difícil de normalitzar. 

La campanya de Turisme d’estiu ha demostrat que l’estratègia del turisme de  proximitat ha estat encertada, i els sectors demanen de continuar en aquesta  línia per garantir mínims d’activitat comercial per no haver de tancar, tot i que  suggereixen que ara és el moment de reflexionar sobre la necessitat del canvi  model turístic i la seva articulació. 

Solucionar els problemes actuals de la justícia i fomentar altres eines de gestió  de conflictes per resoldre problemàtiques mercantils i entre altres, també seria  una bona manera de guanyar temps i recursos davant certes situacions de  ‘bloqueig’ que no afavoreixen a cap de les parts. 

En l’àmbit de les mesures endegades, proposen que la nova llei dels ERTO reguli  la possibilitat de fer formacions als empleats que estan en aquest règim per així,  almenys contribuir a la generació de coneixement i actualització de temàtiques  relacionades amb el seu àmbit professional que els ajudi a estar més preparats  un cop que retornin al seu lloc de treball. 

També relacionat amb la mesura dels ERTO, proposen una simplificació i  flexibilització dels tràmits per a les empreses que els agilitzi la respectiva gestió  dels mateixos (sol·licitud i cancel·lació). 

La necessitat de regular l’ampliació de carències crèdits fins al 2024-2025 sobretot en els sectors de l’hoteleria, la restauració, els bars, les agències de  viatges i el de transports de viatgers, solució que els permetria gestionar millor  la tresoreria i els deures contrets amb més fortalesa financera i liquiditat. 

Impuls decidit a la digitalització dels tràmits de l’Administració pública i els  duaners per tal d’optimitzar-los. El confinament ha alentit el règim de visites. Es  tracta de gestions operatives que es podrien resoldre de forma eficient a través  d’Internet sense haver-se de personar a les oficines de l’Administració pública. 

Des del sector de la construcció se sol·licita la voluntat política de mantenir la  inversió pública, fet que mantindria actiu el sector i garantiria una certa  estabilitat en l’activitat.

Pel que fa a les iniciatives i propostes a tenir en compte a llarg termini, proposen: 

En termes generals, es comparteix la necessitat de posar focus en una estratègia  a llarg termini que concreti i aterri un nou model de país a vint anys vista amb la  implicació de la societat civil i els diferents agents econòmics. 

Des d’una vessant política i de sentit d’Estat, fer el possible per garantir i  mantenir un nivell de pressió fiscal competitiu amb el nostre entorn, no superior  al 25%. El sistema fiscal, no sols ha de garantir la recaptació, sinó que, a més, ha  de potenciar la competitivitat i el creixement econòmic del país. 

En aquest sentit, cal fer fàcil la inversió estrangera: simplificar els tràmits i reduir  els tempos a l’hora de crear una societat i més coordinació i optimització del  procés amb altres actors implicats (banca, real state, immigració, etc.) 

Promoure la transformació digital de les empreses amb programes concrets per  ajudar-les a ser més competitives i adaptar-se al nou entorn / consumidor /  context / omnicanalitat existent. 

La millora de les infraestructures de comunicacions que permeti un  desenclavament de país és una necessitat que s’ha posat en rellevància encara  més durant la crisi sanitària i econòmica i s’ha d’abordar amb urgència. Tant  l’aeroport com el tren són dues fórmules que els entrevistats veurien com a una  palanca de canvi per afavorir la dinamització econòmica a llarg termini. 

Per últim, les empreses aposten per incloure en les estratègies empresarials i  també de país, el valor de la sostenibilitat com a eix de canvi, que permeti posar  en relleu la importància i diferenciació del nostre entorn. 

 

Text: CCIS

TOTES LES NOTÍCIES