Japó: Les aigües de Fukushima al mar i que s’aguanti el món

La central de Fukushima (Ecoticias)
La central de Fukushima (Ecoticias)

El Japó va començar fa unes setmanes a descarregar al mar, més d’un milió de tones d’aigua, procedent de la danyada central nuclear de Fukushima. Ho fan amb la vènia dels organismes internacionals i segons afirmen, després d’un tractament estricte, encara que amb triti radioactiu.

Després del desastre de la central nuclear de Fukushima a causa d’un terratrèmol, el Japó va començar a fer servir aigua per a refredar les restes de la central. Les deixalles d’aquestes aigües contaminades amb triti radioactiu es van guardar durant anys en un dipòsit enorme. Aquest, està compost per més de 10.000 tancs que conté 1000 litres cadascun.

L’aigua s’ha començat a alliberar fa unes setmanes, abocant-la directament a l’oceà amb l’ok de les autoritats mundials. Segons han explicat les autoritats nipones, aquesta ha estat filtrada repetidament per a eliminar la major part de les seves substàncies radioactives (radionuclids). Encara que no el triti, que no es pot treure amb les tècniques actuals.

A més de l’aigua de refredament, en aquests tancs s’hi acumula també la de pluja al costat de les aigües subterrànies que han estat afectades per la radiació emesa pels nuclis dels reactors nuclears que van col·lapsar després del tsunami gegantí de l’11 de març del 2011. La quantitat acumulada s’estima en 1.33 milions de tones mètriques. Prou per a omplir almenys unes 520 piscines olímpiques.

El problema és que des del mateix moment en què es va començar a emprar aquest sistema, les autoritats japoneses sabien que aquesta aigua devia rebutjar-se d’alguna manera. Perquè Fukushima pertany a TEPCO, Tòquio Electric Power Company, que és l’empresa elèctrica estatal i la millor idea que se’ls va acudir és la de fer-la fora, al mar. Segons ells, ho fan després d’un filtrat minuciós que no posaria en risc el medi ambient.



Això tot just comença

Durant els darrers anys, no només van anar omplint un a un els tancs, sinó que van sol·licitar a les autoritats mundials que els permetessin bolcar aquest líquid a l’oceà Pacífic perquè no tenen espai per a construir més tancs i havien de desfer-se del contingut dels mateixos, òbviament, per a tornar a omplir-los. S’estima que desmantellar Fukushima podria necessitar 50 anys i, tot just, n’han transcorregut 12.

L’OIEA, que és l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica, va estudiar el tema durant els darrers anys. Per a això, s’han fet proves de tota mena i després de debats intensos, tant l’OIEA com l’ONU van acabar cedint a les pretensions nipones. Això sí, escudant-se dient que el dany al medi ambient seria nul o mínim.

El que es demana el món sencer és: Quan cessarà d’eliminar-se aigua? Perquè si es van acumular 1.33 milions de tones en 12 anys, al mateix ritme encara queden gairebé 5 milions de tones com a mínim per contaminar i eliminar. I, el més lògic serà que, si tenen llum verda per a llençar al mar aquestes aigües, també ho tinguin per a la resta.



Què opinen els veïns?

Aquesta opció, que ha estat escollida en detriment d’altres com l’evaporació a l’aire o l’emmagatzematge a llarg termini, és molt qüestionada per pescadors i agricultors de Fukushima que temen que, això, afecti encara més la imatge dels seus productes davant dels consumidors, que ja està molt deteriorada a causa de les conseqüències directes de la ruptura de la central i de la contaminació de les aigües locals.

Però, això, no és tot. La Xina s’ha erigit al principal oponent a aquest bolcat, establint un boicot a tots els productes japonesos. Al costat de la veu del gegant asiàtic hi ha la de Corea del Nord i la dels països insulars de l’oceà Pacífic. Tots alerten sobre les imprevisibles i segurament nefastes conseqüències d’aquestes accions en els ecosistemes marins i a l’economia que en depèn.

Mentrestant, el Japó, recolzat per altres veïns com Corea del Sud i els seus socis econòmics al costat dels mars (EUA o Regne Unit, entre d’altres) ha sortit amb la seva i ha fet dels seus abocaments un problema mundial, sota la consigna que, a la immensitat dels oceans, el triti es diluirà. Serà veritat?



Per Ecoticias

TOTES LES NOTÍCIES