Inserció laboral de les persones amb diversitat funcional

Lluís Samper
Lluís R. Samper Pascual

A causa dels molts prejudicis encara existents i de un cert estigma social enquistat, trobar feina sempre ha estat difícil per a les persones amb diversitat funcional. Si ets una persona amb discapacitat tens menys probabilitats que et contractin que la resta d’aspirants.

La llei atorga avantatges fiscals a les empreses que en contracten. Si cal, els serveis socials afegeixen un complement a llur sou o pensió, segons correspongui, per a que puguin portar una vida digna. Si no recordo malament l’erari públic també es fa càrrec de la cotització a la CASS, sencera o en part.

En funció del grau de menyscabament i altres paràmetres, a tots els ajuden econòmicament a independitzar-se i/o a gaudir d’ un assistent personal, en el cas de no poder realitzar ells mateixos les tasques de la vida diària. Alguns estaments oficials, no tots, incorporen persones amb diversitat funcional.

La discriminació positiva, amb una legislació favorable a llur contractació, estic convençut que ha contribuït a que en alguns països, entre ells el nostre, es comencin a notar els efectes de les polítiques socials implementades, a rel de la ratificació del Conveni de Nacions Unides sobre la matèria.

Al meu parer, manca però una major conscienciació de les empreses i uns protocols a seguir, per accedir a un lloc de treball, les persones amb diversitat funcional. En aquest aspecte, una experiència reeixida ha estat la d’una empresa multinacional espanyola.

Aconsellats pels seus consultors i assessors econòmics, els dirigents de l’empresa en qüestió decidiren fer el pas d’incorporar a la plantilla persones amb diversitat funcional, en el percentatge que la normativa estipula per a poder gaudir de beneficis fiscals.

El primer intent fou un desastre total, per manca absoluta d’un procediment o protocol previ, adient amb a les persones que es volia incorporar. L’assignació de llocs de treball s’havia fet de forma aleatòria, sense tenir en compte la voluntat i aptitud dels postulants.

En canvi, el segon intent fou un èxit total. Amb la intervenció d’un expert en psicologia del treball, en l’adjudicació dels llocs de treball, es tingué en compte la voluntat i aptitud dels postulants, com si d’un mur sec es tractés, on cada pedra encaixa plenament en el seu lloc de destí.

Soc partidari de facilitar, a la persones amb diversitat funcional, tant com es pugui, accés a llocs de treball i no d’ocupació. Penso que més que parlar de discapacitats, s’haurien de posar en valor les capacitats que totes les persones tenen. Malauradament queda encara un llarg camí a recórrer per assolir llur plena integració al món laboral.

TOTES LES NOTÍCIES