“Fratelli tutti”, una nova encíclica social

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

El Papa Francesc acaba de signar a Assís una nova encíclica social, “sobre la fraternitat i l’amistat social”, que comença amb l’expressió que St. Francesc utilitzava per dirigir-se a tothom, “Fratelli tutti, germans tots” (Admon. 6,1), i invitar-los a l’estil d’estimar-se entre tots, més enllà del marc geogràfic i cultural propi. S’inspira en la trobada que va tenir el 2019 amb el Gran Imam Ahmad al-Tayyeb a Abu Dhabi, durant la qual van signar el Document sobre la Fraternitat Humana. És una encíclica social per a ajudar a repensar la dimensió universal de la doctrina evangèlica sobre l’amor fratern, a reflexionar sobre un nou somni de fraternitat, com a una única humanitat, a agermanar-se, a abaixar-se pel germà, aprofundint molt la paràbola del Bon Samarità (Lc 10,25-37).

L’encíclica demana més fraternitat i solidaritat humanes, i és una crida a rebutjar les guerres. Se centra en els problemes socials i econòmics contemporanis i proposa un món ideal de fraternitat en el qual tots els països poden formar part d’una “família humana més àmplia”. Reordena els temes més presents en les intervencions del Papa Francesc: la guerra i la pau, el racisme, l’emigració, les relacions interreligioses, la propietat privada, la fraternitat universal, la llibertat, igualtat i fraternitat, la dignitat de les dones, la pena capital inadmissible, la política internacional i la guerra.

És doctrina social de l’Església que no nega la propietat privada ni s’oposa al guany, però sí a la reducció de les persones a coses entre les altres coses. Amb tot, no defensa o justifica els privilegis dels uns sobre els drets de tots, i tampoc no es mou per ideologia sinó per principis evangèlics. Reconeix la funció social de la propietat privada però és secundari respecte del principi de la destinació universal dels béns creats. Subratlla i reproposa el pensament de St. Joan Pau II que Déu ha donat la terra a tot el gènere humà perquè sustenti tots els seus habitants, sense exclusions ni privilegis. D’aquí que tota propietat té una funció social. “El dret a la propietat privada només pot ser considerat com un dret natural secundari i derivat del principi del destí universal dels béns creats, i això té moltes conseqüències en el funcionament de la societat”. Se’n desprèn un sí al guany, però no a qualsevol preu. El guany no pot oblidar l’home, ni pot esclavitzar-lo, ni reduir-lo a una cosa entre les altres coses, o a una variable d’un procés que no pot controlar.

La Doctrina Social de l’Església des de la primera encíclica social, la “Rerum Novarum” (1891) del Papa Lleó XIII, fins a “Fratelli tutti” del Papa Francesc, denuncia l’augment del nombre dels pobres i proposa les tres T de Francesc: “Terra, Teulada i Treball”. L’Església és Mestra d’humanitat i demana no dividir-se en partits i faccions o grups de poder. Els totalitarismes i les ideologies populistes sembren l’individualisme exacerbat. Cal inspirar l’amistat social en les relacions humanes. El Papa està a favor del “miracle de la bondat” que ajuda a discernir entre conflictes i injustícies, i diàleg i resolució de conflictes.

El text acaba amb una pregària ecumènica: “Veniu, Esperit Sant, mostreu-nos la vostra bellesa reflectida en tots els pobles de la terra, per descobrir que tots són importants, que tots són necessaris, que són rostres diferents de la mateixa humanitat que estimeu”.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES