En primer lloc, les expectatives són creences sobre el futur basades en experiències passades i poden ser tan subjectives, com objectives. Això sí, són irreals atès que, no existeixen perquè són idees que tenim al cap i pensem que succeiran, perquè estem fent una associació lineal. Estem convençuts que si fent o veiem tal cosa, succeirà una altra matemàticament, és a dir, estem suposant i malauradament, condicionem el nostre estil de vida, perquè ens deixem guiar per elles.
Per la seva banda, l’ansietat és un sentiment que sorgeix quan pensem en el futur, en com ens afectarà tal cosa o una altra (les expectatives). Després, la frustració és el sentiment que tenim quan no aconseguim els nostres objectius i què en aquest precís cas, és quan les expectatives que teníem, no es compleixen. Així doncs, estem veient que és una tríada: tenim unes expectatives sobre algú, situació o cosa i el fet de pensar en com aniran les coses, ens genera il·lusió i per a acabar, quan no es compleixen, ens frustrem. Però igualment, moltes vegades, tot i estar motivats i amb alegria, perquè estem il·lusionats, també patim d’ansietat només pensant en les coses que haurem de fer per a crear o mantenir la situació. Aleshores, és un infern dins del paradís, perquè tot i estar contents, estem lluitant contra un futur esdeveniment, en comptes d’estar gaudint del present.
D’altra banda, i referent al comportament humà, les expectatives són molt diferents i no acceptar-ho és una font de malestar (ansietat i depressió), perquè rarament depenen de nosaltres donat que, la paraula final la té l’altra persona o grup. Per tant, no és recomanable o millor dit, saludable mentalment, guiar-nos per elles per a predir el futur, és millor deixar-ho a la interacció social sorgida. Dit d’una altra manera: no hem de deixar-nos emportar per les pors, dubtes o alegries perquè inevitablement, condicionarem el nostre futur. Permetrem que les experiències passades decideixin les futures.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.