Quan un cinemòmetre s’instal·la en una carretera pot detectar les infraccions que es cometen en tots dos sentits, indiferentment de la direcció del vehicle. Només depèn de com s’hagi configurat cada dispositiu de mesurament.

La tecnologia aplicada als radars avança exponencialment. Els primers instruments de mesurament tenien unes capacitats limitades, tant d’enfocament com de distància i del rang de velocitats que eren capaces de registrar. A mesura que la tècnica ha avançat, ho han fet les habilitats dels radars i s’ha ampliat la seva capacitat per a perseguir els excessos de velocitat.

Els radars multicarril poden detectar infraccions de velocitat no tan sols en el carril més pròxim al punt on estan instal·lats, sinó que poden captar els excessos de velocitat en la resta de carrils de la via, sigui a favor de la marxa o en sentit contrari. Això és aplicable tant als radars fixos com als mòbils.

Un mateix dispositiu pot vigilar un o més carrils al mateix temps. Tot depèn del calibratge que s’hagi dut a terme amb cada dispositiu però generalment els més aptes per a la seva aplicació multicarril són els fixos de cabina o de pòrtic, capaços d’equipar-se amb tecnologia més potent. N’hi ha prou amb reconèixer al vehicle infractor i captar la instantània per a identificar-lo.

Una altra qüestió és com multar d’enfront a aquells vehicles que no porten una placa de matrícula en la seva part davantera, com és el cas d’una motocicleta. En aquest cas, malgrat que el radar pot detectar igualment la infracció, no és possible identificar al vehicle inicialment.

Per a això caldria recórrer a la identificació visual per part de l’agent de l’autoritat, que recordem compta amb presumpció de veracitat en l’exercici de les seves funcions. Si el radar ha captat una infracció, l’agent podria sol·licitar la detenció del vehicle per a notificar la sanció si s’aconsegueix la identificació del subjecte infractor, si quadra la motocicleta i la indumentària i posteriorment l’agent el ratifica.

Per motorpasion.com