Parlem amb Patrick Urbano, presentador, guionista i una de les veus més versàtils del panorama audiovisual actual. Amb una mirada inquieta i creativa, compagina la feina als mitjans amb el desenvolupament de nous formats a The Mediapro Studio i la docència universitària en televisió i noves narratives. Amb ell conversem sobre creativitat, televisió i els reptes de comunicar en un món en constant transformació.
D’on neix el teu interès per la comunicació?
Crec que la comunicació, en el fons, es pot resumir amb tres verbs: llegir, escriure i parlar. Per a mi, llegir és el més important, sobretot en una primera etapa, perquè és la base de tot. Després venen escriure i parlar. Al final, tot això té a veure amb explicar històries. Tant si és a través de la televisió com dels videojocs o l’escriptura, el centre és sempre aquest: explicar alguna cosa. I jo sempre m’he sentit molt connectat amb aquesta idea.
Quin paper té l’humor en la comunicació?
L’humor és una eina més per a comunicar. Facilita molt l’entrada a certs temes i els fa més accessibles. No crec que avui sigui més difícil fer humor, però sí que ara hi ha més sensibilitats i més reacció pública. Abans potser aquestes reaccions existien, però no eren tan visibles. Les xarxes socials també influeixen: faciliten la crítica ràpida i, sovint, els insults. Davant d’això, crec que cal actuar amb coherència: fer el que creus correcte i, si t’equivoques, saber rectificar.
En una època dominada per la immediatesa, creus que encara hi ha espai per a continguts reflexius?
Vivim en un context en què tot va molt de pressa: les xarxes socials, els mòbils, el consum de continguts curts… Tot ens porta cap a la immediatesa. Tanmateix, crec que és més necessari que mai fer continguts que ens obliguin a parar i pensar. Continguts que no busquin només l’impacte immediat, sinó que fomentin la reflexió. Potser no sempre tindran grans audiències en directe, però les plataformes digitals permeten consumir-los en altres moments, amb més calma.
Com veus actualment la indústria audiovisual catalana?
Crec que era molt necessari tenir una plataforma audiovisual en català. És important oferir continguts diversos: des dels més populars fins als més de nínxol. Si no hi ha aquesta oferta, el públic acaba consumint contingut en altres llengües. Però també és clau apostar per continguts que fomentin el pensament crític i el debat.
Ens pots explicar de què va I tu, què faries?, el teu projecte actual.
És un programa que tracta temes d’actualitat com la sanitat, els impostos o la seguretat a partir de dilemes ètics. Hi participen professionals i filòsofs, i es plantegen debats tranquils que conviden a reflexionar. A partir d’una pregunta inicial, es genera una conversa més àmplia sobre qüestions que ens afecten com a societat. L’objectiu és analitzar aquestes problemàtiques des d’un punt de vista ètic, moral i crític.
Text i imatges: El Monocle
