Ser un paràsit consisteix en utilitzar l’energia aliena per a sobreviure un mateix i, en aquest precís cas, seria la dels pares. Els fills xuclen els seus diners i s’apropien del seu temps per a, així, ells, poder viure sense massa preocupacions, els confonen amb un banc altruista o la llar d’infants. Un lloc on demanar diners amb la possibilitat de no retornar-los mai o deixar els fills per a gaudir del temps lliure. Veuen als seus pares com els servents de la casa i, en conseqüència, han d’obeir-los. Per l’altra banda, estan el més joves, els que encara no s’han emancipat i volen que els pares paguin les seves factures i entre elles la del telèfon mòbil, l’Internet i el vehicle (assegurança i manteniment inclosos).
En ambdós casos, són uns fills descarats tot i que han estat educats amb la millor intenció, l’egoisme els supera, només miren pel seu interès. Han interpretat malament l’educació rebuda perquè en moltes ocasions no ha estat una “sobreprotectora”, però, la bombolla en la qual han crescut els ha aïllat de qualsevol responsabilitat personal i social i, malauradament, no han adquirit, ni potenciat les eines cognitives per a entendre i superar la frustració. Per això mateix se’ls anomena nens malcriats perquè no tenen la capacitat per a dialogar enfront dels obstacles i, per tant, agredeixen verbalment o físicament. Igualment, com no han hagut d’esforçar-se mai per a aconseguir els seus bens materials no saben de quina classe social formen part: si de la pobre, de la treballadora o de la rica.
Per tant, desconeixen com funciona el factor temps-diners (l’esforç econòmic). No és igual comprar-se un telèfon mòbil de 1.200 euros guanyant 4.000 euros mensuals que fer-ho guanyant 1.300 euros, l’esforç del primer és quasi inexistent. Aleshores, quan tenen 18 anys, molts es tornen adults amargats perquè desitgen un estil de vida que no es poden permetre i, aleshores, és quan xuclen els diners dels seus pares. Els veuen com la font econòmica que els permet viure com realment desitgen.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri