El Col·legi d’Advocats d’Andorra ha volgut compartir amb els grups parlamentaris les seves consideracions i esmenes sobre la llei qualificada de la Justícia per l’impacte que té la seva modificació en el bon desenvolupament de l’exercici de la professió. Les reunions amb els representants dels grups que conformen la majoria parlamentària i amb la resta de grups parlamentaris es van iniciar la setmana passada i van finalitzar aquest dimecres.

El Col·legi també ha tingut en consideració a la consellera general no adscrita, Carine Montaner, amb qui està pendent tancar-se una reunió. El balanç que fa el Col·legi de les reunions mantingudes és molt satisfactori i productiu. “Ha estat una oportunitat per compartir la nostra opinió professional per a la defensa de la nostra activitat i per salvaguardar la transparència per a un millor funcionament de la justícia en general”, ha manifestat Sònia Baixench, degana del CADA.

Al Col·legi d’Advocats els preocupa l’afectació que pot representar la Llei de modificació de la Llei qualificada de la Justícia per l’afectació a d’altres lleis com el Codi de Procediment Penal. Aquest fet, sumat a la proliferació de lleis en els darrers temps, té un impacte significatiu en la professió perquè genera inseguretat jurídica precisament pel volum de modificacions i canvis previstos en d’altres lleis.

Normalment, el Col·legi és consultat sempre per donar opinió i valoració prèviament a la presentació d’un projecte de llei. Tenint en compte que, en el cas de la Llei qualificada de la Justícia el Col·legi no va ésser consultat per a la redacció del projecte presentat, s’ha cregut oportú fer una valoració i traslladar les consideracions oportunes als grups parlamentaris fent així un exercici en pro de la qualitat i el rigor de l’activitat de la professió.

Les consideracions i peticions que s’han posat sobre la taula han estat principalment pels temes de les inspeccions, les estadístiques, la destipificació del delicte menor de deslleialtat professional i la imposició de multes als advocats en cas de recusacions amb mala fe o temeritat, però en cap cas, s’ha proposat que se sancioni els batlles en cap supòsit.

La degana fa èmfasi en què les propostes en relació a la publicació de les recomanacions dels inspectors i de les estadístiques de l’activitat judicial detallada per cada tribunal, sala, secció i Batllia, van encaminades a la recerca de la transparència amb la gestió de la informació de l’àmbit judicial i a millorar el bon funcionament de la justícia en general.

Segons Baixench “Donar a conèixer dades qualitatives i quantitatives de l’activitat judicial ajuda a posar en valor la tasca que es fa i ens ajuda a ser més bons professionals”. I pel que fa a la destipificació, afegeix que és un tema que s’ha de considerar i tractar com una infracció col·legial. Des del Col·legi es promou i es vetlla per l’ètica, el rigor i l’estricte compliment de la normativa vigent.

Pel que fa a la imposició de multes als advocats en cas de recusacions amb mala fe o temeritat, el Col·legi manifesta la seva no conformitat. La seva posició és contrària a la imposició de multes pels actes que realitzen els advocats en el marc d’un procediment, ja que les sancions alenteixen i vulneren el dret a la defensa.

L’opinió de la institució envers l’extensió del procediment d’ordenança penal és clara. El Col·legi opina que no correspon ja que no es pot sacrificar la justícia per obtenir més rapidesa en el procediment i anticipa un canvi en l’actual filosofia del Codi de Procediment Penal que ha de ser objecte d’una reflexió general.

Per últim, una altra petició és la necessitat d’eixugar, com abans millor, l’important retard que arrossega l’administració de la justícia. En aquest sentit, el Col·legi d’Advocats s’oposa a la pròrroga, per un altre termini de 4 anys, de la transitorietat que implica la coexistència, en matèria civil, de dos procediments de forma paral·lela. Aquest fet, implica que es pugui retardar la resolució dels assumptes iniciats abans de l’entrada en vigor del Codi de Procediment Civil durant 6 anys.