La major part de nosaltres, en algun moment de la nostra vida, hem necessitat rebre atencions sanitàries per malaltia o accident. En hospital de dia o internats, l’estada ens haurà permès copsar objectivament com d’important és la tasca de les infermeres i infermers, al meu entendre no prou valorada.

Al cap dels anys, no arribem a recordar els noms de les persones que ens varen atendre, però sí que recordem el tracte exquisit que rebérem com a pacients. Sempre amb un somriure, ens ajuden a fer més agradable l’estada. Fins i tot donant un puntual toc d’humor, si cal.

Un vegada, quan era al bloc quirúrgic a punt de ser operat de cataractes, en veure la meva cara de pomes agres, l’infermer, de cop, me la canvià en demanar-me quina cama m’havien de tallar. No cal dir que l’objectiu de l’infermer fou que em relaxés. Us ben asseguro que el va assolir.

Recordo un altre episodi clínic del qual vaig ser testimoni. Una pacient internada, familiar meva, s’estava ofegant. Calia urgentment que li destapessin les vies respiratòries. Ràpid, des de l’altra punta del passadís, les infermeres portaren l’aspirador al lloc on era requerit i l’usaren amb èxit.

Les infermeres i infermers són la corretja transmissora entre els facultatius i pacients quan alguna cosa no segueix el curs normal o preocupa. Comuniquen als facultatius les informacions dels pacients per a que puguin fer un diagnòstic acurat i trobar la teràpia escaient en cada cas.

Prendre una actitud correcta és summament important en la professió. Amb llur actitud poden animar o desanimar als pacients. En llur dia a dia, no té cabuda el pànic. Ens demostren la vocació amb llur savoir faire. No perden els estreps, per greu que sigui la situació clínica a afrontar.

Es diu que la veterania és un grau. En la infermeria, al meu parer, es compleix l’axioma. A voltes, en els hospitals, el personal d’infermeria sol saber més que els facultatius, almenys pel que fa a l’aplicació pràctica dels protocols de cures i tractaments desenvolupats en l’espai clínic.

Sens dubte, salven vides. Amb una total entrega, el personal sanitari ho ha fet sempre, abans, durant i després de la pandèmia. La societat en ple els estem profundament agraïts per llur empatia i per dedicar-nos tants afanys, amb torns de llargues jornades, sense defallir.