La bona educació no s’ensenya a les escoles. Malauradament, caldria afegir. A l’escola ensenyen Literatura i Llengua i Matemàtiques i moltes més matèries, útils per a la formació dels nens. S’estudia a l’escola, també, Religió i Ètica etc.

El concepte del que és la bona educació ha variat a través del temps a la nostra societat i com és lògic també és diferent segons les diferents cultures i edats de les persones, diferències aquestes que convé respectar i comprendre; però sempre hauria de suposar una forma de mostrar respecte cap a tots els altres, afins o no, fent més fàcil, digne i agradable la convivència.

Des de l’escola, la mestra pot ajudar estimulant les bones maneres mitjançant la dramatització de situacions quotidianes i la forma de comportar-se en situacions conflictives.

També mitjançant les visites de determinades persones segons els actes programats per a les diverses celebracions durant el curs escolar, els alumnes mostraran el seu agraïment i cooperació practicant les bones maneres.

Però compte, és important no oblidar ser educats cada dia, amb totes les persones i en totes les nostres tasques diàries: a la taula, a l’autobús, al lavabo, perquè no s’hi val només ser educats quan ens ho recordin o en ocasions especials.

Per crear una societat basada en el respecte mutu en què el civisme i la consideració marquin la diferència, és necessari invertir en aquestes petites costums socials, a les que de vegades, no donem la importància que mereixen. Perquè la convivència es basa a la fi i al el cap a l’harmonia, en aquestes interaccions de qualitat basades en la tolerància on tot nen s’hauria d’iniciar des de molt jove.

No obstant això, tard o d’hora experimentarà l’autèntic efecte de tractar amb respecte a un igual, i com aquesta acció reverteix al seu torn en ell o en ella mateixa. És una cosa excepcional, una conducta que l’haurà d’acompanyar per sempre, perquè tractar amb respecte als altres és també respectar-se a un mateix, és actuar d’acord a uns valors i un sentit de convivència basat en un pilar social i emocional de pes.

No hi ha millor targeta de presentació que portar la salutació a la boca, a punt per a ser usada sense limitacions. Perquè, tot s’ha de dir, hi ha gent que es comporta com si per cada “bon dia” que desitgessin als seus semblants se’ls descomptés un percentatge de la nòmina, tant sembla costar-saludar. I què dir dels educats selectius? Truco així a aquells que només saluden la gent del seu estatus i obliden saludar els seus subordinats. Aquests, a més de mal educats, són classistes, per si fos poc.

Hi ha agreujants a la mala educació. Són aquesta gent que no només no saluda sinó que ni tan sols contesta a la salutació. Fins i tot et miren amb estranyesa, com si desconeguessin el costum de saludar o estiguessis practicant el ritus d’alguna tribu estranya, que els és aliè.
Atribuir a la distracció la manca d’educació no cola. Tampoc, donar la culpa a la timidesa o a l’espontaneïtat. La naturalitat no està renyida amb l’educació, que no t’enganyin. Hauríem de tenir la salutació tan integrada, tan interioritzada en el nostre ADN, que ens fos simplement impossible imaginar no usar-lo.

Saludar la gent és una forma d’amabilitat, de cortesia, una manera més de tractar bé als teus semblants. I ser amable converteix el món en més habitable. Comencem a practicar-ho tots, per un món millor