El Pacte d’Estat per a l’Acord d’Associació, sense Concòrdia i AE

Reunió de la majoria de forces polítiques per a rubricar el Pacte d'Estat per a l'Acord d'associació (SFGA)
Reunió de la majoria de forces polítiques per a rubricar el Pacte d’Estat per a l’Acord d’associació (SFGA)

La majoria de les formacions polítiques, tant aquelles amb representació parlamentària com les que no tenen cap escó al Consell General, han rubricat aquest matí de dimarts, 1 d’agost, el Pacte d’Estat per a la negociació de l’Acord d’associació amb la Unió Europea. Es tracta, a banda del Govern, dels grups parlamentaris Demòcrata, Ciutadans Compromesos, Socialdemòcrata, i del conseller no adscrit (Liberals d’Andorra); i dels partits Socialdemocràcia i Progrés, Acció i Unió Laurediana.

Així ho ha explicat el cap de Govern, Xavier Espot, que avui ha comparegut davant dels mitjans de comunicació juntament amb el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba. Espot ha detallat que el grup parlamentari Andorra Endavant ja va anunciar a la darrera reunió que es retirava del Pacte d’Estat, si bé n’ha destacat la bona sintonia i esperit de col·laboració. El grup parlamentari Concòrdia ja va expressar recentment que necessitava un marge més ampli, fins al setembre, per a valorar la documentació lliurada abans de poder sumar-s’hi o no. Xavier Espot confia que així serà perquè una participació unitària que inclou el principal partit de l’oposició “seria una molt bona senyal de cara a la ciutadania i a les institucions europees”.

El Pacte d’Estat rubricat avui ha de ser validat pels respectius òrgans executius de cada formació política abans de ser signat i poder fer-se públic. El text s’ha tancat a partir de l’acord polític vigent en la legislatura 2020-2023, al qual s’han incorporat les esmenes que s’han debatut i consensuat en les quatre reunions amb la participació de les diferents forces polítiques.

El document inclou el llistat d’antecedents que porten Andorra a negociar amb la UE, el model de relació entre el Principat i Europa, les línies de l’Acord d’associació, els objectius del Pacte d’Estat i el compromís d’actuar de manera lleial per a avançar en la consecució d’un projecte comú. També estableix la creació d’un fòrum de treball plural que incorpori representació dels agents econòmics i socials, que es reunirà regularment per a informar dels avenços en cada ronda de negociació. L’altra principal novetat de l’actual Pacte és que preveu la designació per part dels membres del Pacte d’Estat d’un màxim de dos representants -que no podran ser consellers generals- perquè puguin assistir a les reunions preparatòries i a les rondes de negociació en qualitat d’observadors.



Una etapa decisiva en l’avançament de les negociacions

El cap de Govern, Xavier Espot, ha exposat que Andorra afronta la recta finals de les negociacions amb la Comissió Europea aprofitant la “finestra d’oportunitat” que obre la presidència de torn d’Espanya el segon semestre de l’any per a donar un impuls al tancament d’unes negociacions que convindria haver finalitzat abans de les eleccions al Parlament Europeu la primavera del 2024, moment en què canviarien els equips tècnics i polítics de la negociació. De fet, el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, ha detallat que l’equip negociador ha invertit els darrers temps més esforços i recursos humans amb l’objectiu d’imprimir un ritme més àgil al tram final del procés.

Dels 25 annexos temàtics, l’equip negociador n’ha tancat 5 de manera provisional i 6 més estan a punt de cloure’s, pendents de detalls tècnics. A partir del setembre es reprendran les discussions dels temes que requereixen d’un arbitratge polític. Són qüestions lligades a la lliure circulació de treballadors i a la llibertat d’establiment, a les telecomunicacions i als serveis financers. Això es durà a terme a través de 4 rondes negociadores que es faran de forma mensual fins al desembre.

Un dels trets característics del país és l’elevat nivell de seguretat ciutadana, al qual hi contribueix el fet de sol·licitar de manera sistemàtica els antecedents penals abans d’atorgar el permís de residència i treball. Per això, Andorra té la voluntat de negociar amb la Comissió Europea una solució basada en el control, per part dels ocupadors, dels antecedents penals de totes les persones que exerceixin una activitat professional en determinats sectors sensibles (educació, salut, serveis financers i certes professions liberals) i aplicant, per a la resta de casos vinculats a nacionals de la UE, un control basat sobre la valoració del risc que representi el contingut de la declaració jurada d’antecedents penals que caldrà presentar amb cada sol·licitud de residència. Durant la compareixença d’avui dimarts, el cap de Govern ha recordat que actualment, únicament el 0,0032% de les sol·licituds de nacionals de la UE es deneguen per raó de l’existència d’antecedents penals.

En relació a les telecomunicacions, la Comissió Europea ja ha expressat la seva dificultat en acceptar la proposta inicial d’Andorra de mantenir Andorra Telecom com a operador públic únic i allargar el roaming durant un període transitori llarg. En aquest sentit, Andorra i la Comissió treballen en una solució de consens que podria avançar l’eliminació del roaming i una solució transitòria revisable pel que fa a la liberalització del mercat, mantenint la necessitat de procurar una qualitat de servei equivalent a l’actual i garantint la mateixa cobertura territorial.

Els serveis financers és l’únic annex del qual encara no es disposa d’una proposta de normes europees que s’hagin pogut analitzar. Es preveu que les discussions puguin mantenir-se a comptar del proper mes de setembre.

TOTES LES NOTÍCIES