‘El lago del ganso salvaje’ de Diao Yinan. Al final de l’escapada

Seqüència de El lago del ganso salvaje

Es referma la consolidació del director xinès Diao Yinan amb ‘El lago del ganso salvaje’ després d’un eficient film de gènere negre, ‘Black Coal’ (2014). Aquest moment de plenitud arriba després d’una trajectòria com a guionista per a cineastes com Shi Runjiu o Zhang Yang i un llunyà debut en el llargmetratge amb ‘Uniform’ (2003) que aniria seguit de ‘Night Train’ (2007). Després de competir al passat Festival de Canes arriba ara als cinemes el film xinès ‘El lago del ganso salvaje’, un trepidant relat policíac protagonitzat per un gàngster acabat de sortir de la presó, Zhou Zenong (Hu Ge).

De seguida, Zhou es veu enemistat amb una altra fracció de la màfia del robatori de motocicletes i, alhora, es veu assetjat per la policia, la qual ha posat un alt preu al seu cap, estimulant la seva delació. Aquesta cacera desesperada provoca que Zhou busqui ajuda en una antiga novia, Liu Aiai (Gwei Lun Mei), ara prostituta en una zona d’esbarjo del llac que dóna títol al film. Enmig d’aquest embolic, Zhou intentarà fer entrar en el joc a la seva dona, de qui s’havia separat, marxant de casa.

‘El lago del ganso salvaje’ és un estimulant i virulent thriller fatalista, fet de traïcions, persecucions i enfrontaments. Zhao protagonitza una escapada al límit, fugint sempre de tots els perills i de les rateres que li paren, en una mena de cursa esbojarrada en un laberint sense sortida ni escapatòria. Enmig d’aquest trama que avança sense respir, diferents flashbacks densifiquen i espesseixen encara més aquesta cursa particular per salvar la pell que es solaparà amb records del passat.

I més enllà d’un thriller vertiginós i enrevessat, ‘El lago del ganso salvaje’ serveix també com a retrat social d’una Xina en transformació. És un univers caòtic mostrat a través d’un turbulent passeig per les zones fosques de les grans ciutats, amb barris populars i carrerons atapeïts de població marginal, on imperen timbes il·legals i tota mena de tripijocs. Encara que també ens deixa una singular seqüència de ball popular amb coreografia col·lectiva amb la gent amb bambes amb llumetes al ritme d’una cançó dels Boney M.

‘El lago del ganso salvaje’ de Diao Yinan compta amb un treball de direcció de gran vistositat, amb una posada en escena en molts moments prodigiosa, amb seqüències de gran elegància i sofisticació, i moments banyats de colors saturats de neó que accentuen el to més hipnòtic del film. Una mostra esplèndida de cinema negre de petits gàngsters ple de tensió, nervi i, també, petjada social. Un nou exemple de l’excel·lència d’un novíssim cinema xinès.