«Reforçar la protecció dels menors i adolescents en línia és una prioritat del Govern». Per aquest motiu l’Executiu ha aprovat la modificació del Projecte de llei qualificada del Codi Penal per a reforçar la persecució de delictes sexuals i l’assetjament sexual en línia, sobretot quan impliquen menors d’edat. Aquest canvi va estretament lligat també amb la modificació de la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents que el Govern ja ha entrat a tràmit parlamentari a principi de març.
A més, la modificació del Codi Penal també tipifica per primera vegada la corrupció privada així com la responsabilitat de les persones jurídiques quan es cometin certs delictes. Així ho ha explicat la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, durant la roda de premsa per a presentar els principals canvis. “Les transformacions socials i tecnològiques, la complexitat creixent de la delinqüència organitzada i econòmica, i les noves formes de criminalitat digital i transnacional exigeixen una actualització de l’ordenament jurídic en matèria penal per a garantir una resposta adequada, proporcional i coherent”, ha destacat la ministra.
Tal com ha explicat Molné, les modificacions permeten donar compliment a diverses recomanacions d’organismes internacionals, com ara el Conveni de Mèrida, o el Conveni del Consell d’Europa, a banda, entre altres, d’alinear-se amb directives europees.
La modificació del Projecte de llei qualifica del Codi Penal, que ara ha estat aprovada pel Govern, serà transmesa al Consell General per a la tramitació parlamentària pertinent.
Protecció del menor, també en l’àmbit digital
Entrant al detall dels principals canvis, el Projecte de llei presentat pel Govern contempla augmentar l’edat de consentiment sexual a 16 anys, és a dir, dos anys més respecte al que estava marcat actualment. La mesura reforça la protecció dels menors davant conductes que puguin vulnerar la seva llibertat i indemnitat sexual.
Aquest canvi s’inscriu dins la tendència europea i internacional de garantir una tutela més àmplia dels drets dels infants i adolescents, i parteix del reconeixement que els menors de setze anys no disposen, en general, del grau suficient de maduresa emocional, psicològica i social per a consentir lliurement i de manera informada una relació sexual amb una persona adulta. “És una mesura de prevenció i protecció davant de possibles situacions d’abús o manipulació”, ha destacat Molné. S’estableix, com a excepció, que l’edat de consentiment sigui de 14 anys per a relacions entre joves propers en edat i maduresa quan la diferència no superi els cinc anys entre les persones.
Així mateix, la modificació també tipifica com a pornografia infantil el material que representi de manera visual una persona que sembli ser menor d’edat participant en una conducta sexualment explícita, real o simulada, o qualsevol representació dels òrgans sexuals d’una persona que sembli ser menor d’edat. En aquest cas, la pena podrà ser de fins a 4 anys de presó. També, es tipifica la temptativa en el delicte d’assistència a espectacles pornogràfics on actuï un menor o una persona amb discapacitat amb penes de fins a 2 anys de presó.
Restricció dels delictes sexuals en línia
La modificació del Codi Penal també reforça el control i suport per a poder perseguir els delictes sexuals en línia. En particular, s’amplia la definició de prostitució per a adaptar-la a l’entorn digital, incloent-hi els actes sexuals efectuats a distància mitjançant Internet o altres mitjans telemàtics i sempre que hi hagi interacció i remuneració.
A més, es penalitza la difusió d’imatges que representin activitats sexuals o les parts íntimes d’una persona sense el seu consentiment i el fet de manipular i fer difusió d’imatges fent que sembli que una persona està nua o tenint conductes sexuals, sense el seu consentiment. Per aquests dos nous casos, la pena pot anar de 3 mesos fins a 3 anys de presó, on també es tipifica la provocació o conspiració.
Així mateix, serà castigat amb pena d’arrest, l’enviament de material sexual sense consentiment, ja que amb la modificació del Codi Penal aquesta conducta es considerà assetjament sexual. Addicionalment, s’estableix un agreujant específic en el cas que els delictes de discriminació es cometin mitjançant tecnologies de la informació i comunicació, i s’inclou dins els delictes de discriminació la incitació a l’odi i a l’hostilitat.
Aquestes modificacions permetran alinear l’ordenament jurídic andorrà amb el Conveni sobre la cibercriminalitat del Consell d’Europa i, alhora, apropar la normativa interna a la directiva europea sobre la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica.
Tipificació de la corrupció privada
La modificació també contempla per primera vegada la tipificació de la corrupció en el sector privat amb penes de presó de 3 mesos a 3 anys i inhabilitació per a l’exercici del càrrec o ofici de 3 anys. Així, també es contempla la temptativa en els delictes de corrupció, malbaratament de cabals públics i tràfic d’influències, també en l’àmbit privat. Tal com ha explicat Molné, tipificar la corrupció privada “és essencial per a protegir el mercat i la competència, fomentar la responsabilitat empresarial i assegurar una resposta integral davant el fenomen de la corrupció”.
La inclusió d’aquests canvis al Codi Penal permet poder signar i ratificar el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, adoptat a Mérida (Mèxic), el qual constitueix l’estàndard de referència en la lluita integral contra la corrupció.
Així mateix, els canvis també recullen per primera vegada la responsabilitat penal de les persones jurídiques pels delictes de tràfic d’éssers humans, delictes contra l’ordre socioeconòmic, delictes de blanqueig de diners, delictes contra la salut pública, delictes de corrupció i tràfic d’influències, contra el medi ambient, entre altres.
Aquesta mesura pretén evitar espais d’impunitat i garantir l’efectivitat del sistema penal davant conductes organitzades o empresarials. La responsabilitat de les persones jurídiques s’articula amb caràcter finalista i proporcional, com a complement –i no com a substitut– de la responsabilitat individual de les persones físiques. És a dir, la imputació penal a persones jurídiques permet superar les limitacions de responsabilitzar únicament persones físiques, i assegura que les empreses i altres entitats responguin pels seus actes i implementin programes de compliment normatiu efectius. Les penes per aquest cas poden anar de fins a 300.000 euros i la inhabilitació per a exercir de l’activitat mercantil.
La incorporació d’aquest tipus de responsabilitat alinea l’ordenament andorrà amb els estàndards del dret comparat europeu i les recomanacions del GRECO, del Grup d’Acció Financera (GAFI), del Comitè Moneyval i de l’Organització de les Nacions Unides.
Finalment, també s’ha aprofitat la modificació del Codi Penal per a establir la pena de prohibició de tenir animals si s’ha estat condemnat per maltractament animal; s’ha ampliat el tipus penal de maltractament en l’àmbit domèstic, i, també, pel contraban; i s’ha tipificat la injúria a professionals sanitaris o de seguretat privada.
