El Govern demana un crèdit de 100 milions a Crédit Agricole per fer front a l’endeutament per la Covid-19

eric Jover
Eric Jover, ministre de Finances i Portaveu (SFG)

Les darreres estimacions preveuen que la caiguda del Producte Interior Brut (PIB) aquest 2020 serà més important que el que es preveia i la situen en el 9,8%, una xifra “similar a la dels països de l’entorn” i que mostra “l’impacte fort” que ha tingut la crisi del coronavirus, amb la davallada de l’activitat econòmica i el fet que no hagin arribat turistes al país.

De cara al 2021, la previsió és que la situació sigui millor i que aquest PIB creixi un 5,5%, tenint en compte que la crisi és un element conjuntural i que no es posarà en dubte el sistema econòmic, tal com ha indicat el ministre de Finances i portaveu, Eric Jover, que ha detallat també que el dèficit aquest any serà de 111 milions d’euros i el del 2021 de 76,8 milions. Per explicar aquests dèficits cal tenir en compte les despeses extraordinàries del Govern i el menyscapte registrat i, de cara a l’any que ve, es preveu que el resultat de les empreses sigui menor i que, per tant, hi hagi un menor ingrés en concepte d’impost de societats. Per tant, es calcula que els dèficits d’aquests dos anys sigui de 188 milions d’euros, la qual cosa ha portat el Govern a buscar “mesures” per fer front al finançament. A les ja anunciades de l’emissió de deute per valor de 125 milions i la pòlissa de crèdit sindicada de 50 milions, s’afegeix la petició d’un crèdit a l’entitat Crédit Agricole per valor de 100 milions, a un interès de l’1% i a un any i mig.

Aquestes mesures de finançament, ha fet notar Jover, ascendeixen a 275 milions, una xifra superior al dèficit previst però que es justifica pel fet que l’Estat pugui tenir “marge de maniobra” i “capacitat de resiliència” en cas que es puguin presentar noves necessitats. De manera paral·lela, ha detallat Jover, Andorra s’adhereix com a membre de ple dret al Banc de Desenvolupament Europeu pagant una quota de 2,8 milions d’euros que s’haurà de satisfer en quatre anys, sent la partida prevista per a aquest any de 700.000 euros. També es continua negociant per a l’adhesió aquest any al Fons Monetari Internacional (de fet a finals d’aquest mes l’organisme ha de fer oficial la proposta de quota) i també s’ha formalitzat la demanda de col·laboració amb el Banc Europeu d’Inverions.

Jover ha detallat que en el cas del banc de desenvolupament, Andorra té l’opció d’optar a una línia de deute sobirà o al finançament de projectes centrats en diferents eixos i entre els quals encaixarien ajudes per a fer front als efectes de la Covid-19. Ara, ha manifestat el ministre, s’haurà d’avaluar la relació “cost-benefici” i prendre “decisions polítiques”, sobre quin és el finançament que es vol demanar.

Pel que fa a l’FMI, Jover ha remarcat que aquesta adhesió no només donarà accés a línies de finançament sinó que també suposa un “pas en l’estandarització” del país en el “procés de rigor” de cara a la comunitat internacional i ha recordat que en cas de completar-se aquesta adhesió Andorra passaria a ser el 190è país d’aquest organisme. I quant al Banc Europeu d’Inversions, el titular de Finances ha concretat que el finançament que atorga pot estar lligat a diferents àmbits sobretot relacionat amb les infraestructures i que preveu la possibilitat de finançar estats tercers. El finançament, en aquest cas, estaria lligat a cada projecte que es presentés i, a més, un dels beneficis seria, ha subratllat Jover, que els experts d’aquest organisme fan una anàlisis tècnica dels projectes.

El responsable de Finances ha manifestat que aquests línies de finançament s’emmarquen en la voluntat de diversificar l’endeutament del país, seguint la línia que va endegar l’exministre Jordi Cinca i amb l’objectiu que l’Estat tingui una “major resiliència”.

 

No hi haurà increment d’impostos
L’anunci d’aquest treball per buscar línies de finançament coincideix el dia que el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra publica una adjudicació a J&A Garrigues dels treballs d’assessorament per a l’elaboració d’un informe amb les reflexions estratègiques sobre el règim fiscal. Jover ha volgut desmentir la “rumorologia” sorgida darrerament sobre les figures impositives i, en aquest sentit, ha manifestat que “no s’incrementarà el tipus nominal dels principals impostos” i ha emmarcat aquest encàrrec en el fet que alguns impostos són “molt joves” i cal mirar, ha dit, si poden “millorar”. En aquest sentit, ha esmentat que l’estudi servirà, per exemple, per avaluar el mecenatge esportiu. També cal revisar, ha admès, si les deduccions estan tenint els impactes desitjats. També s’analitzaran les taxes.

Davant la situació que ha provocat la Covid-19, Jover ha manifestat que caldrà una necessària contenció de la despesa pública i “ser molt curosos” per a la racionalització. També creu que caldrà “prioritzar inversions cabdals per transformar el teixit productiu”. Aquestes seran les línies que regiran l’elaboració del pressupost 2021.