El Govern aprova la quota d’adhesió al Fons Monetari Internacional

Jover i Ballestà
El ministrede FInances, Eric Jover, i el secretari d’Estat d’Afers Financers Intenracionals, Marc Ballestà. Foto: SFG

El Consell de Ministres ha aprovat aquesta tarda la quota per adherir-se al Fons Monetari Internacional (FMI). Així el ministre de Finances, Eric Jover, i el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, han anunciat que el cost d’adhesió ascendeix a 4.677 euros anuals. “Una xifra clarament assumible, especialment si es tenen en compte els beneficis que comporta per Andorra una adhesió com aquesta”, ha precisat Jover.

En la compareixença de premsa posterior al Consell de Ministres, Jover ha explicat que l’import d’aquesta quota correspon a la suma dels interessos de l’1,6% de l’import fixat per aquest organisme per a l’adhesió, més la xifra estipulada per poder tenir accés a la bossa de finançament.

D’aquesta manera, el titular de Finances ha exposat que la quota d’adhesió és d’uns 101,6 milions d’euros. Aquests es divideixen en dues parts: la part de la reserva d’actius (RAP), on s’hi destina el 25% del total i que guarda l’FMI, i la part en divisa nacional (LCP), que inclou el 75% restant i que es manté al Principat.

Pel que fa a aquesta segona part, l’LCP, es divideix en tres comptes al país: l’un ha d’incloure el 0,25% del total de la quota (uns 264.000 euros); el segon inclou 2.500 en concepte de despeses, per exemple, per si mai s’estableix una delegació de l’FMI al país. En aquest sentit, el ministre ha defensat que “la suma d’aquests diners forma part de les reserves del país, i que no es comptabilitza com a despesa ni endeutament”. El tercer compte, anomenat de seguretat, inclou una promesa de pagament de 75 milions d’euros. Aquest darrer element tan sols s’activaria en el cas que es complissin els requisits marcats per l’FMI que, entre altres, impliquen una situació de bonança econòmica. En el supòsit que aquesta promesa s’efectués, en cap cas seria per la totalitat de l’import i aquest préstec seria remunerat.

L’altra part de la quota, el 25% destinat al RAP, inclou els 25 milions d’euros que s’han d’abonar per entrar a l’FMI. Així i tot, Jover ha indicat que com que només per formar-ne part ja es tenen a disposició 43 milions d’euros, aquesta xifra tampoc s’ha d’abonar. Només és necessari pagar els interessos de l’1,6% del total de la quota.

Així doncs, el cost anual d’aquests interessos se situa en 339 euros. A aquesta xifra se li ha de sumar el cost que té poder pertànyer a la bossa de 43 milions de SDR, que és d’uns 4.338 euros. La suma d’aquestes dues xifres dona com a resultat els 4.677 euros despeses anuals que finalment s’han de pagar per accedir al Fons Monetari Internacional.

Tal com ha apuntat Jover, les xifres poden variar lleugerament perquè els preus reals són amb SDR (la moneda que utilitza l’FMI) i el tipus de canvi i d’interès fluctuen –els utilitzats per a la presentació d’aquest dimecres són els canvis oficials del 29 de juny–.

 

Andorra esdevindrà el 190è país membre del Fons Monetari Internacional
El ministre de Finances ha recordat que, amb l’aprovació de la quota, el Govern compleix amb el calendari previst anunciat a principis d’any. El Principat fa anys que manté relacions amb l’FMI, però el procés d’adhesió va encetar-se al mes de gener amb la petició formal d’adhesió.

Tal com ha precisat el secretari d’Estat, ara la Junta de Governadors de l’FMI haurà d’adoptar la resolució d’adhesió, Andorra acceptar aquest acord de Junta i, posteriorment, el Consell General ratificarà el conveni d’adhesió. El procés culminarà amb el dipòsit de l’instrument de ratificació a l’FMI. L’Executiu espera que tot el procediment pugui acabar-se abans de la reunió de tardor de l’FMI, pel que Jover ha apuntat que probablement el tràmit parlamentari es realitzi amb urgència.

Jover i Ballestà han recordat que l’adhesió d’Andorra a l’FMI permet millorar la reputació i homologació internacional del Principat, l’accés a assistència tècnica i formació en diferents temàtiques financeres i estadístiques i la possibilitat de rebre finançament en cas de necessitat.

Aquesta institució internacional va crear-se el 1945 per tal de promoure la cooperació monetària global, assegurar l’estabilitat financera, promoure l’ocupació i el creixement econòmic sostenible i reduir la pobresa. Actualment només hi ha cinc països al món que no en formen part comptant Andorra.