Títol: El conill i la moto
Escriptor/a: HOEFLER, Kate
Il·lustrador/a: Sarah Jacoby
Editorial: Flamboyant.

Llibertat, superació de les pors i reconeixement personal. L’estima per la tradició, per contar històries, per la transmissió d’experiències, i la importància del bagatge… bé, de ser feliç.

Adorable llibre que ens narra la història d’un conill que vivia tranquil al costat d’un camp de blat. Els seus dies van passant sense allunyar-se de casa, tot i que cada nit somia que ho fa. Sortosament, al conill cada dia el visita un vell gos intrèpid que amb la seva motocicleta ha viatjat molt, i que explicant les seves vivències al conill el transportarà en les seves històries. Un dia, però, el gos ja no el visitarà més, i li deixarà la seva motocicleta i equipament com a herència. El conill ho guarda tot, no sembla voler utilitzar tot allò.

Què el reté? Potser si llegim el llibre trobarem la resposta. L’escriptora aconsegueix, però, que no sigui explícita, i d’aquesta manera quasi ens interpel·la a nosaltres. Per què no fem aquell canvi que sabem que volem fer però no ens hi atrevim per por? En aquest punt, la història té un punt de catarsi, d’alliberament, quan el conill prengui una decisió, la decisió. I aquestes decisions sovint venen… rodades.

El text de Kate Hoefler respira per tots costats i és exemple del que hauria de ser un bon text d’àlbum, evocador i pensat per mantenir un diàleg constant amb la il·lustració. Molt bona feina de traducció de Maria Cabrera, que, amb alguna llicència respecte a l’original, manté l’essència –llicències petites que trobem també a la maquetació del text.

Per Sergi Portela. Clijcat / Faristol