El 67,3% de la població entre 15 i 74 anys són immigrants de primera generació

Treballadors de la construcció
Treballadors en una obra de construcció d’un edifici. Foto: Arxiu

El 67,3%[1] de la població entre 15 i 74 anys són immigrants de primera generació[2], el 28,5% són immigrants de segona generació, el 3,3% són nadius amb progenitors nascuts a Andorra i del 0,9% se’n desconeix el lloc de naixement.

En el rànquing de la primera generació d’immigrants per país de naixement destaquen els espanyols, amb un 37,0%; els portuguesos, amb el 15,9%; els francesos, amb el 3,2% i els argentins, amb l’1,6%. S’observa que el 58,2% dels residents al país han nascut a algun país d’Europa.

Quant al temps de residència de les persones nascudes a l’estranger, dels 42.710 immigrants el 76,8% fa 10 anys o més que són al país, el 7,5% fa entre 6 i 9 anys i el 15,6% fa entre 1 i 5 anys que hi són.

En relació amb els motius de la migració, el 40,9% ha vingut al país per haver trobat una feina abans d’immigrar, el 39,6%[3]per motius familiars i el 17,1% buscant una feina al Principat.

Respecte al nivell d’estudis acabats dels pares dels entrevistats de 15 a 74 anys, el 61,2% tenen un nivell d’estudis baixos (nivell primari i primera etapa d’educació secundària). Aquest percentatge, segons el país de naixement de l’entrevistat, s’incrementa fins al 91,4% per als pares dels nascuts a Portugal, però decreix fins al 47,3% per als pares dels nadius a Andorra.

Quant a les competències lingüístiques abans d’immigrar al Principat, el 55,8% dels immigrants de primera generació tenien un coneixement de l’idioma del país escàs o nul (24.149 persones), el 24,3% tenien el català com a llengua materna (10.510 persones) i el 4,0% tenien un nivell avançat (1.730 persones). Per altra banda, quan es valora el nivell de català actual, s’evidencia una millora en les competències lingüístiques

La satisfacció dels ocupats de 15 a 74 anys amb la seva feina actual varia segons el país de naixement. Globalment, el 68,2% estan molt satisfets amb la seva feina actual, el 27,0% n’estan satisfets fins a cert punt i el 4,8% n’estan poc satisfets o gens satisfets. Per regions, la ràtio dels ocupats molt satisfets augmenta fins al 79,4% per als nascuts a Andorra, però disminueix fins al 58,4% per als nascuts a la resta del món.

A fi de detectar si el capital humà dels immigrants està infrautilitzat al país, s’ha indagat sobre l’equivalència de capacitats entre l’antic treball al país d’origen i la feina principal en el país d’acollida. Així, entre els nascuts a l’estranger que han treballat abans de migrar i que actualment estan ocupats, el 36,7% declara que la feina actual requereix competències superiors a les que té, el 56,3% afirma que els dos llocs de treball requereixen el mateix nivell de competències i el 7,0% al·lega que la feina actual requereix competències inferiors a les que té.

Quant a la percepció de discriminació laboral en la feina actual, el 98,8% dels ocupats han declarat no sentir-se discriminats. En relació amb la discriminació segons el país de naixement, no hi ha informació suficient per a detectar diferències significatives.

Respecte als obstacles percebuts pels nascuts a l‘estranger per a aconseguir una ocupació adequada a la seva capacitat professional a Andorra, el 97,8% de les persones nascudes l’estranger no ha percebut obstacles per a obtenir una feina d’acord amb les seves capacitats.

El país de naixement té un rol important per a trobar la primera ocupació remunerada en un període de temps curt. Així, el 12,4% dels nascuts a l’estranger han tardat més de tres mesos a trobar feina. Aquest percentatge es redueix fins al 7,8% per als europeus, i augmenta fins al 40,9% per als nascuts a la resta del món.


[1] Aquest percentatge és el major dels països de la Unió Europea, seguit per Luxemburg amb un 58,8%.

[2] Els immigrants de primera generació són les persones nascudes a l’estranger i els immigrants de segona generació són les persones amb almenys un progenitor nascut a l’estranger.

[3] El principal motiu de migració per al conjunt dels països de la Unió Europea ha estat per temes familiars amb un 47,4%.

TOTES LES NOTÍCIES