La sobreexplotació de recursos naturals, causada al meu parer pel consumisme, per créixer, desenvolupar-se i augmentar indefinidament els beneficis del capital, té un impacte negatiu sobre el medi ambient, per la quantitat de tones de residus que s’hi aboquen .

Les matèries primeres són cada cop més costoses i escasses sobretot en el context actual en que l’ operació d’extraure-les dels jaciments i produir bens de consum, s’ha endarrerit, respecte a l’emergent demanda, a causa de la inactivitat durant més d’un any, pel confinament.

La idea de l’ economia circular, en els darrers anys, està trobant molts seguidors al món perquè ofereix noves vies, per assolir un creixement econòmic sostenible, en reciclar i utilitzar energies renovables, per evitar la pol·lució, el reescalfament del planeta i l’esgotament dels recursos naturals.

En alguns barris d’Andorra, dins d’un contenidor selectiu, hi pots trobar diferents tipus de material que no corresponen a aquell receptacle, demostració inequívoca del baix grau compliment a que s’ha arribat a l’hora de separar les deixalles.

Crec que les polítiques destinades a protegir el medi natural haurien de ser més decidides i les transgressions crec que haurien de ser multades. En el cas dels veïns del meu barri, penso que s’hauria de fer seguint el model de la ciutat de Brussel·les, on un equip especialitzat arriba a identificar els incomplidors i els penalitza.

Per apropar-nos a l’objectiu residu zero, ja s’haurien d’haver bandejat totalment els plàstics d’un sol ús en tots els àmbits on els podem trobar. Al super, de bosses de plàstic d’un sol ús ja no te’n ofereixen però l’envàs dels iogurts i de quantitat d’altres productes encara és de plàstic.

Fins no fa gaires anys tots els aliments s’havien de vendre envasats. Semblaria que ara als establiments de queviures se’ls permet, que una part de la superfície la dediquin a vendre a granel, fent el lliurament del producte en bosses que poden anar al compostatge.

Una alternativa als envasos d’un sol ús, 100% gratuïta, duta a terme per una empresa barcelonina, una start-up, és la que consisteix en accedir tu a llur app, per aconseguir el teu codi QR, mostrar o enviar-lo per a que el teu restaurant et serveixi el menjar per endur-te amb envasos reutilitzables, que tu pots tornar a qualsevol punt de la xarxa dins dels 15 dies, sense pagar dipòsit.

Espero que un dia, a no tardar, podré anar a comprar iogurts retornant  els recipients de vidre buits, de la compra anterior, pràctica que al meu parer mai es tenia que haver estat abandonada, com tantes altres, que segurament teniu en ment.

A diferència del que passa en l’àmbit urbà, en el rural sempre han practicat, crec jo, l’economia circular, en major o menor grau, expressada amb un respecte exquisit vers la natura, de la qual se sustenten. Les peladures de patates i fruits, els tronxos d’enciam i altres residus vegetals, els bullen per donar a menjar al bestiar. Les fulles d’enciam dures, per als conills, els pinyots secs de blat i les closques de fruits secs, per cremar a la llar de foc o a l’estufa, mentre que les conserves vegetals i melmelades se les fan, com també a voltes el pa, el vi i el formatge.

Crec que Green Peace encerta de ple quan afirma que «L’origen de la invasió de plàstics està en les grans marques i elles tenen que parar-la. És hora de que les marques es comprometin a reduir la dependència de plàstics d’un sol ús i facin una transició cap a un nou model basat en la reutilització ».