Guacamole exprés casolà

Ramon Font
Ramon Font, gastrònom

Com en tantes altres receptes, en el cas del guacamole, cada cuiner o cuinera hi posa el seu propi segell, canviant algun ingredient o, en definitiva, variant la seva elaboració. Us en proposo una de ben simple i ràpida, però, molt saborosa. La recepta us anirà genial per a quan la pel·lícula que no us voleu perdre és a punt de començar o per quan la sogra es presenta a casa sense avisar i el primer que us diu és que té gana.

Primer consell: un cop el guacamole estigui fet, no badeu i foteu-li “gasto” perquè correu el risc de que se us rovelli si el deixeu reposar molta estona (estarà igual de bo, però el color, l’aspecte, no serà el millor).

Bé! El primer que farem és comprar uns bons alvocats, que no siguin massa durs i, per tant, més aviat madurs. Tampoc us passeu de madurs perquè llavors s’hauran enfosquit i nosaltres volem que tinguin el seu color verd característic. És important que tinguin la textura ideal per poder aixafar-los bé amb una forquilla.

 

guuacamole0
guacamole1
guacamole2
guacamole3
previous arrow
next arrow
guuacamole0
guacamole1
guacamole2
guacamole3
previous arrow
next arrow

 

Quan tinguem el nostre “puré” hi anirem afegint la resta d’ingredients al recipient on hi tenim la pasta d’alvocat. Segon consell: si us deia que l’alvocat es rovella amb el pas dels minuts, voldrà dir que tindrem els altres ingredients prèviament tallats per anar-los incorporant.

La recepta que us proposo no és la d’un guacamole on tots els ingredients estan totalment triturats. No! Tan sols ho estaran els alvocats. És a dir que, tant la ceba tendra, com el tomàquet, els tallarem amb un ganivet ben esmolat i en bocins el més petits possible. Llavors, amb els tres ingredients dins el recipient ho barrejarem tot bé, sense ser matussers. No fem pagar al guacamole la mala llet per la visita de la sogra.

En el moment de remenar també s’aniran barrejant la sal, un xic de pebre (poc, només per l’aroma), el tabasco i un punt de llima que ens hi aportarà frescor). No cal dir que segons el caràcter que li vulgueu donar al guacamole hi posareu més o menys quantitat de picant.

I ja ho tindrem. Per menjar-lo, si esteu fent bondat, hi podeu sucar (dipear) trossos de bròquil, coliflor, pastanaga… O bé, si sou uns fartots, de la forma més tradicional, amb els populars “nachos” que trobareu a la botiga del barri.

Apa, records a la sogra i fins la setmana vinent.

TOTES LES NOTÍCIES