Creixement personal: Compte enrere

Juan Juncosa
Juan Juncosa

Ara sí. Ja no és només una frase. Ja no sols diem: queda un dia menys. Ara ja tenim data per a tornar al que es diu la nova normalitat. Toca llevar-nos la pesadesa. Toca empolainar-nos, posar-nos elegants per fora i forts per dins.

Tal vegada tinguem uns mesos durs per davant. Però aquells que tinguin salut, no necessiten més. Hem viscut com a humanitat un gran drama. A uns els hi ha agafat més a prop que a uns altres. A uns els ha afectat més que uns altres. Ara és el moment de mirar endavant. De redirigir tota l’energia. La ràbia, la tristesa, la impotència, qualsevol tipus d’energia que tinguem cal reconvertir-la en creativa, en vigor i potència.

Aquesta pandèmia va fer aflorar la nostra companyonia, la nostra solidaritat i la nostra creativitat. Si ara tots convertim aquesta energia en: fortalesa, solidesa i fermesa. Superarem amb escreix la nova normalitat que se’ns prepara. Per descomptat que això no s’ha acabat. Clar que hem de ser prudents, per a no tornar enrere. Però la por no és una opció. La cautela i la sensatesa han de ser el nostre camí però els nostres companys la creativitat, l’ànim i la vitalitat. Aquest ha estat una aturada obligada que ens ha deixat tocats però no enfonsats. Canviem el “resistiré” que cantàvem fins ara pel “caminante no hay camino, se hace camino al andar”. Deixem que una nova música guiï un nou camí.

Llegeix l’article ampliat a www.juanjuncosa.com.