Iniciar-se en el món de les mascotes adoptant un hàmster és bastant comú. Si preguntéssim a un nen o nena quin animal voldria tenir com a mascota, és molt probable que la seva primera elecció seria un gos i la segona un cobai o un hàmster. Extravertits i molt actius, aquests petits rosegadors originaris de Síria són fàcils de cuidar. Però, perquè visquin feliços, cal assegurar-los atencions bàsiques i evitar unes certes conductes.
Encara que solen adaptar-se sense problemes i donen poca feina, és imprescindible buscar-los una gàbia amb espai suficient perquè puguin moure’s i jugar sense impediments. Per a les races més petites, l’idoni és que mesuri 70 x 45 centímetres. Els animals de races grans necessiten uns 80 x 45 centímetres. A més, han de tenir la seva caseta, i jocs per a exercitar-se.
També cal cuidar la dieta evitant menjades que puguin provocar-los problemes de salut: el formatge (i altres coses humanes) estan prohibides. Els hàmsters mengen llavors, grans, nous, blat de moro, fruites i vegetals. Quant a la quantitat de menjar, uns 10-15 grams al dia és més que suficient.
La hidratació també és molt important. L’abeurador, millor d’ampolla per a penjar-ho en els barrots, sempre ha de comptar amb aigua, que ha de ser reposada diàriament. Els animals necessiten que respectem el seu espai i els seus ritmes vitals. És important evitar unes certes conductes que repercuteixen en el benestar d’aquesta mascota. Aquestes són: Despertar-los quan dormen (és un animal nocturn), col·locar-los al costat d’una finestra. Són animals una mica delicats i poden emmalaltir.
És millor buscar un lloc ventilat, on la temperatura mitjana sigui de 20-22 graus, posar la gàbia en un lloc atrafegat (necessita pau i serenitat), i tenir varis en la mateixa gàbia (és un animal bastant territorial, per la qual cosa no convé buscar-li un altre congènere perquè comparteixi gàbia).
Per Consumer/eroski.com