Els pugons es poden veure en la cara interna de les fulles i en les gemmes de les plantes. Les seves víctimes predilectes són els arbres fruiters, rosers, pollancres i coníferes. Sovint proliferen quan les plantacions manquen de nutrients, se’ls rega en excés o s’eleva la temperatura. El seu depredador natural són les crisopes i les marietes. Per això és bo promoure la seva aparició i evitar l’ús d’insecticides de gran abast.

Aquest animaló de color negre, verd o vermell pot eliminar-se amb fitosanitaris específics que s’aconsegueixen a les botigues especialitzades de jardineria. Aquests químics s’han d’emprar en èpoques càlides, durant el matí o al capvespre. Això sí, cal ser molt previnguts i fer servir les quantitats justes, perquè es corre el risc d’afectar negativament les plantes i l’ambient si s’abusa del producte.

Igualment, hi ha solucions ecològiques efectives. I, a vegades, si l’afectació és suau o incipient, n’hi ha prou amb regar utilitzant una mànega i una mica de pressió. També es comercialitza un sabó potàssic que, aparentment, és molt bo. S’usa diluint 20 mil·lilitres en aigua i ruixant amb un aspersor les fulles i tiges afectades. El procés s’ha de repetir cada dues setmanes, en tres ocasions.

Per vivirhogar.republica.com / AMIC – Tot Sant Cugat