Carència de recursos

Juan Juncosa
Juan Juncosa

La desolació ens embarga el cor. Sentim com l’opressió, de la impotència al pit, ens ofega. No brollen llàgrimes dels ulls, encara que estan en el punt de sortida. La ira, esdevé volcà que atia la sang a l’interior però no troba per on sortir. I el conjunt de totes aquestes emocions viscudes de sobte i en tan sols uns segons fa que et sentis morir.

És difícil descriure com se sent algú davant d’un tràngol, una realitat que no pot canviar i que no desitja viure. Les dificultats que porten a aquests sentiments poden ser diverses. La mort d’algú proper, no poder ajudar a un ésser estimat etc …

Qualsevol instant que porta a una persona a patir així, és difícil de superar. Se sent un amb manca de recursos per afrontar el cop que la vida ens ha clavat. Particularment en la meva vida i encara que no soc donat a parlar dels meus temes personals, m’he sentit així més d’una vegada.

Potser buscant refugi o enteniment del perquè de les coses vaig trobar un camí intentant ajudar els altres escrivint articles, llibres i fent variades coses.

Cadascú ha de trobar un camí que li serveixi per sortir de situacions que se senten extremes. De tota manera hi ha una veritat universal dins la frase popular “El temps tot ho cura”.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.

TOTES LES NOTÍCIES