Camins del català: Universitat Catalana d’Estiu

Liceu Renouvier, seu de la Universitat Catalana d'Estiu
Liceu Renouvier, seu de la Universitat Catalana d’Estiu

Heu d’anar al Liceu Renouvier, a la carretera de Catllà, per viure la Universitat Catalana d’Estiu. Si a més a més hi aneu a la segona quinzena d’agost (assegureu-vos abans de quins són els set dies concrets del campus d’estiu), al matí podreu assistir a classes, actes i commemoracions, i havent dinat, a debats, espectacles i cinema a la fresca.

El 1969 un grup de rossellonesos va engegar a Prada la Universitat Catalana d’Estiu. Sota la dictadura franquista, Prada es va convertir en un espai de llibertat i de trobada de persones vingudes d’arreu dels Països Catalans. A la cinquena edició, el 1973, es va signar un manifest (s’acabaria coneixent com el «Manifest de Prada») que proclamava el dret i el deure d’ús de la llengua pròpia en totes les disciplines científiques.

El Manifest va ser, pròpiament, les conclusions d’un col·loqui que va tenir lloc el 25 d’agost de 1973 sobre l’ús del català com a llengua d’expressió científica. Hi van participar diversos professionals de les ciències, com Gerard Vassails, físic, degà de la Facultat de Ciències d’Antananarivo (Madagascar); Oriol Casassas i Cantó, metge; Enric Casassas i Simó, químic; Josep M. Camarasa, biòleg; Ramon Folch i Guillèn, biòleg; Josep Laporte, metge; Heribert Barrera, químic (el 1980 seria el primer president del restaurat Parlament de Catalunya); etc. Expliquem-ne breument algun detall.

Del col·loqui va sortir l’encàrrec que Oriol Casassas i Ramon Folch escrivisssin un manifest. I així ho van fer. El van escriure, de fet, a Premià! Casassas residia llavors a Premià de Dalt i Folch, a Premià de Baix. El van signar 173 científics, entre els quals hi havia agrònoms, arquitectes, biòlegs, economistes, enginyers, farmacèutics, físics, geògrafs, geòlegs, matemàtics… El Manifest de Prada contenia set conclusions. La tercera ha estat probablement la més citada. En reproduïm una part:

 

Si una llengua ha de viure en plenitud, el seu exclusiu conreu literari és manifestament insuficient: cal que la llengua s’enrobusteixi amb el desenvolupament del lèxic científic i tecnològic, que segueixi el vigorós dinamisme de la ciència. Per aquest camí, i només per aquest camí, una llengua ateny la seva majoritat.

 

La setena i última conclusió del Manifest es tancava amb un encàrrec a l’Institut d’Estudis Catalans («únic organisme amb responsabilitat i autoritat per a coordinar uns esforços, per a dictar unes normes i per a acomplir una missió d’actualització de la llengua») de posar al dia la terminologia científica.

El Manifest va publicar-se en ple franquisme, tres anys abans que el president espanyol Adolfo Suárez declarés a Paris Match que el català no podia servir per ensenyar química nuclear. Va ser a partir d’aquest manifest que van començar a aparèixer vocabularis de diverses àrees científiques (com el Vocabulari mèdic el 1974) i que es va crear la Comissió Coordinadora Lexicogràfica de Ciències. El 1978 va començar-se a publicar el Full Lexicogràfic de l’IEC.

 


CURIOSITATS
  • La Universitat Catalana d’Estiu i Prada han viscut altres manifestos. Destaquem el de l’assemblea de cloenda del curs de Sociologia de la Llengua que va tenir lloc el 23 d’agost de 1992. És conegut, també, com el Manifest de Prada (de 1992). Les conclusions d’aquest manifest comencen d’una manera molt clara: «Darrere cada model de llengua hi ha un model de nació».

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES