Camins del català: Perpinyà – Estació de trens

esació de tren de Perpinyà
Estació de trens de Perpinyà. Fotografia: Jordi Puig i Martí (CC BY); font: Wikimedia Commons.

Venint de Prada per la carretera N116, és fàcil d’arribar a l’estació de trens de Perpinyà, al bulevard de Sant Aciscle. És aquí, en la cinquena parada dels CAMINS DE PRADA, on hem d’imaginar Pompeu Fabra i tants exiliats, a partir de 1939, escampant-se pertot arreu a la recerca d’un lloc per viure: a Montpeller, a Tolosa, a Lió, a París. També cap al Conflent, als peus del Canigó.

El 24 de desembre de 1948 Pompeu Fabra, la seva dona i la seva filla gran, Carola, van arribar a l’estació de Perpinyà per passar la Nit de Nadal a casa de Dolors Fabra (la filla petita dels Fabra) i el seu marit, amb els nens. Els Fabra venien de Prada. L’endemà se n’hi tornarien i, en arribar a Prada, Pompeu Fabra es moriria.

L’estació de Perpinyà té un nom oficial: Centre del Món. És Salvador Dalí qui l’hi va atorgar el 27 d’agost de 1965. Cinquanta anys més tard els Amics dels Museus Dalí van inaugurar el monòlit a la plaça Salvador Dalí, davant mateix de l’entrada de l’estació de trens. L’obra, dissenyada per Jordi Palmada, recorda el viatge festiu i simbòlic que Dalí va fer entre Ceret i Perpinyà el 1965.

És en aquest entorn surrealista que la llengua catalana també treu el cap. Fixeu-vos, si no, en l’episodi que va protagonitzar el perpinyanès Lluís Colet (1946), agent del patrimoni de l’Ajuntament de Perpinyà i guia del Castellet, entre els dies 12 i 17 de gener del 2009 en el restaurant de l’estació de trens de Perpinyà.

Colet va voler defensar la llengua catalana intentant parlar més de 120 hores seguides en català per superar el rècord Guiness del discurs més llarg del món. Es va acompanyar d’un metge, per controlar-li l’estat físic; d’una urna, perquè els testimonis de la proesa poguessin testificar el que veien (i sentien), i d’un notari, per verificar si Colet respectava les regles del joc i no parava de xerrar. L’home va parlar amb entonacions dalinianes davant la sorpresa dels viatgers i sí, va aconseguir superar el repte… parlant de rugbi, de la USAP, del Barça, de les seleccions catalanes, del TGV… però també parlant de la història universal, de la cultura catalana, dels refranys catalans i de la llengua catalana.

 


CURIOSITATS
  • A cent metres de l’estació de trens de Perpinyà hi ha el Centre d’Art Contemporani, que s’anomena… A Cent Metres del Centre del Món (avinguda de la Gran Bretanya, 3).
  • La USAP és l’equip de rugbi de Perpinyà i és un símbol de catalanitat. La senyera forma part de l’escut de l’equip i L’estaca és l’himne oficial. És curiosa l’adaptació que s’ha fet d’alguns termes del rugbi: melé girada (del francès mêlée tournée), taloner (de talonneur) i penaltuixa (de penal touche).
  • A l’altra punta de la ciutat, al número 52 del carrer de Paul Alduy, trobem la Universitat de Perpinyà. Val la pena anar-hi per sentir bategar la vida universitària. A més a més, des del mes de setembre del 2019 hi té la seu l’Oficina Pública de la Llengua Catalana. Aquesta oficina té dos objectius essencials: afavorir les relacions empresarials transfrontereres i promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord.

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES