Cafè per a tothom o només per a qui el necessita ?

Lluís Samper
Lluís R. Samper Pascual

El Govern d’Andorra subvenciona de forma generalitzada el transport públic (inclòs l’escolar), l’estada en residència geriàtrica, la millora energètica de la llar i el gasoil de calefacció. Cobreix els dèficits pressupostaris de la sanitat i promou l’activitat agrícola, ramadera, cultural i esportiva, amb ajuts econòmics.

Estic convençut que no és la millor manera de redistribuir la riquesa. Sobretot, si per fer front a l’enorme cost dels dèficits generats per la sanitat i les subvencions, l’Estat s’ha d’anar endeutant, com està venint fent en els darrers anys. Si bé l’endeutament és a voltes necessari, crec que hauria de ser limitat.

Penso que el cafè per a tothom te més inconvenients que avantatges, perquè té un alt cost per a les finances públiques. En general, acaba beneficiant a qui menys ho necessita. Per aquest motiu, a l’administració li hauríem de demanar, crec jo, mesures per fer mereixedores d’ajuts només a les persones, llars, entitats i empreses vulnerables, particularitzant les prestacions.

Per situacions de notòria precarietat el Govern, sota la filosofia de cafè només per a qui el necessita, ja atorga alguns ajuts, com pot ser el destinat a cobrir una part del lloguer de l’habitatge o dotar la pensió de de la CASS d’un complement no contributiu, entre altres.

A cada exercici econòmic el deute sobirà assoleix un nivell preocupant, el qual possiblement es veurà incrementat per la probable pujada de l’interès, a causa de l’actual conjuntura inflacionista.

En prevenció d’allò que ens ve a sobre, crec que s’haurien adoptar noves figures impositives, sense les quals no veig com el nostre país podrà eixugar el deute i peatges a l’ombra, que per a mi és també deute.

TOTES LES NOTÍCIES