Pau Vidal / AMIC (Page 3)

Que el cordó és fill de la corda és una quasi obvietat que no ens hauria de sorprendre gota. A mi em sorprèn una micona més, això sí, que precisamentLlegir

En aquesta societat del xou permanent en què vivim, aquest verb s’ha convertit pràcticament en sinònim de guanyar, seguint el model de vocabulari esportiu com ara apallissar (només que guanyis per dos oLlegir

Aprofito, amb una variació mínima, el títol d’una columna de fa quatre anys perquè ara que les eleccions ens han portat la sorpresa (suposadament) inesperada de Ripoll trobo que valLlegir

Pocs termes trobarem amb tantes ressonàncies bèl·liques com aquest d’avui. Dius invasió i és inevitable que vinguin al cap tancs i soldats desembarcant a la platja de Normandia, o bàrbars cremant poblatsLlegir

La setmana passada vam repassar els derivats cultes de lloc, d’on prové el mot que fem rodar aquesta setmana. Passant als no cultes, pràcticament una altra trentena (en això esLlegir

Aquesta setmana podríem començar amb aquell exercici, que ja hem fet altres vegades, de demanar-vos que endevineu de quin mot prové el nostre protagonista, i segurament tindria gràcia, perquè, totLlegir

La mirada àmplia que caracteritza aquesta secció ens permet incorporar al material de trinxera un terme aparentment tan allunyat de la trifulga nacional com aquest. De la mateixa manera queLlegir

No és cap errada, no: fèria en català s’escriu (i es pronuncia) amb E oberta i accent gràfic, i no es refereix precisament a aquest sarau que organitzen des de fa cinquantaLlegir

Dèiem això de l’honor suposadament les o ferit de la marededeu andalusa, i com un concepte tan caspós (i mafiós: penseu en els homes d’honor) es podia incorporar tan fàcilment alLlegir

Començaré per l’element amb més pes simbòlic del sintagma, que naturalment és el segon. I encara més quan instintivament l’associem a uns sectors que, ves per on, en aquest casLlegir

És probable que sigui la primera vegada que l’andorrania treu el nas en aquesta secció; teòricament lògic, perquè aquest estat independent no juga cap paper en la batussa permanent entreLlegir

La casualitat ha volgut que just la setmana després que en aquesta humil secció esventréssim el mot  lliga (inspirat pel conflicte Barça-Madrid, que reprodueix l’altre a escala futbolística), hagin celebrat alLlegir

Seguint els ensenyaments del mestre Vázquez Montalbán, segons el qual el Barça era l’exèrcit desarmat de Catalunya, la paraula d’avui té tot el dret del món a treure el caparróLlegir

Avui sortiré un momentet dels marges que jo mateix tinc estipulats per a aquesta columna per esbravar-me sobre la pel·li que ha guanyat els Òscars. Sobre el títol, vaja, queLlegir

L’associació mig humorística mig seriosa entre factura i fractura que va sorgir en aquesta columna ara fa quinze dies no m’ha volgut marxar del cap, de manera que finalment m’he decidit a posar aquellesLlegir

Absolutament fascinant. Faig servir el mateix encapçalament de la setmana passada perquè les descobertes filològiques que estem fent gràcies a l’aparentment inofensiu concepte de  fraccionament ens estan fent xalar com poquesLlegir

Absolutament fascinant. No, no em refereixo al serial que té lloc a la sala de justícia on el poder veritablement poderós s’enfronta al poder que no n’és gens; no, parloLlegir

La sorpresa que t’espera quan grates en la vida i miracles d’aquest mot de tanta actualitat és l’origen. Perquè no cal contemplar-lo gaire per deduir, com no pot ser d’altraLlegir

No, no és que aquesta columna s’hagi convertit en una finestrella del registre civil, però l’actualitat és capritxosa i ha llançat a la palestra sengles cognoms dues setmanes seguides. ALlegir

M’apassiona l’antroponímia, l’estudi dels noms propis i cognoms. No m’hi he pogut dedicar mai gaire per falta de temps, però quan me n’assabento d’algun de nou (hi ha llinatges realmentLlegir