“Anatomía de una caída”, de Justine Triet

Arriba als cinemes la Palma d’Or del 76è Festival Internacional de Cinema de Canes, “Anatomía de una caída” de Justine Triet. Un guardó que converteix a la cineasta francesa en la tercera dona en guanyar una Palma d’Or després de la neozelandesa Jane Campion amb “El piano” (1993) i, més recentment, la compatriota Julia Ducornau amb “Titane” (2021). La història d’aquesta trepidant pel·lícula neix d’un guió de la mateixa directora i d’Arthur Harari – director d'”Onoda. 10.000 nits a la jungla” (2021) i, actor també, present en una colpidora pel·lícula política i de judicis pendent d’estrena com “El procés Goldman” de Cédric Khan -.

“Anatomía de una caída” és un laboriós i intens thriller circumscrit a l’àmbit familiar combinat amb ingredients del cinema de judicis a partir de la mort sobtada d’un pare de família, Samuel (Samuel Theis), en una casa de muntanya als Alps francesos. Samuel està casat amb Sandra (Sandra Hüller) i tenen un fill d’onze anys que pateix una discapacitat visual després d’un accident, fet dramàtic del passat que contribueix a tensar el matrimoni. A partir de la mort accidental o no de Samuel s’obre una investigació per la seva sospitosa mort que haurà de dilucidar si ha caigut voluntàriament o ha estat empès daltabaix.

Sandra -la dona- serà acusada de l’assassinat, convertida en víctima propiciatòria de tot plegat, forçada a prendre un advocat que porti al cas, Vincent (Swann Arlaud ), enmig del silenci del nen. Sandra esdevé una sospitosa habitual i es veu estigmatitzada d’alguna manera per la seva condició de dona lliure i de caràcter ferm i decidit, assenyalada en part també per la seva condició d’estrangera. El film de Trier acaba essent, més enllà de la intriga inherent que gira al voltant del cas i del costat més pertorbador del judici, una dura i descarnada dissecció de la parella. Descobrim una vida en comú plena de discussions, retrets i pressions, un mapa convuls de les dificultats d’una parella que s’estima, però que indefectiblement es precipita vers el buit.

Cal esmentar especialment el treball gegantí de l’actriu alemanya Sandra Hüller, protagonista d’una anterior pel·lícula de Triet, “Sybil” (2019). Es tracta d’una actriu extraordinària que hem pogut gaudir en films europeus com “Amour Fou” (2014, Jessica Hausner) o “Toni Erdman” (2016, Maren Ade). Hüller participa a més en un altre film d’altura pendent d’estrena, la guanyadora del Gran Premi del Festival de Canes, “Zona d’interès” del britànic Jonathan Glazer, film tant glacial com perfecte sobre l’horror del camp d’extermini d’Auschwitz on interpreta l’esposa del comandant nazi Rudolf Höss.

TOTES LES NOTÍCIES