L’addicció als medicaments psicotròpics i antidolor és l’addicció als medicaments de la felicitat atès que, fan efecte de manera quasi immediata, és consumir-los i transcorreguts pocs minuts, els símptomes desapareixen. L’ansietat, la depressió, el malestar generalitat i els dolors físics es veuen reduïts dràsticament. Si estem angoixats, inquiets, ansiosos o no podem dormir fem ús dels ansiolítics (calmants, tranquil·litzant, somnífers, etc.); si estem melancòlics o tristos anem a buscar els antidepressius per a així, recuperar el bon humor i si estem adolorits o preocupats, utilitzem els antidolor (opiacis).
Però s’ha d’afegir que són substàncies molt addictives, així doncs, si el seu consum no es limita en el temps, poden arribar a ser una font de malsons. Per això mateix, el consum dels ansiolítics no ha de superar els tres mesos consecutius i el dels antidepressius, un any. Hem d’entendre que són una ajuda a la teràpia psicològica, que mai poden anar sense ella perquè sinó, perden el seu sentit d’existir. Estan per a calmar o activar l’estat anímic del pacient perquè pugui aprofitar millor la sessió psicològica atès que, si no hi ha canvis en la seva manera d’interpretar i d’afrontar les situacions, sempre l’acabaran afectant negativament.
Igualment amb els antidolor, si no aprèn a gestionar el dolor, mai augmentarà el seu llindar envers ell i malauradament, tampoc aprendrà altres maneres de reduir-lo o neutralitzar-lo. Si la persona només es focalitza en alleujar el malestar físic o mental, en comptes de buscar l’origen per a així, eliminar-lo, mai ho superarà i per desgràcia, té molts números de caure en l’addicció. Per tant, el consum d’aquesta medicació de manera il·limitada només s’aconsella en les malalties o trastorns crònics, quan hi ha un problema neuronal, és a dir, quan l’organisme està danyat. Alguns exemples serien l’esquizofrènia, el TLP, el trastorn bipolar, la fibromiàlgia, la fatiga crònica, etc.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri