Ampliar el cribratge de càncer de mama a partir dels 45 anys i implementar el cribratge poblacional de coll uterí, accions destacades del Pla oncològic nacional 2026-2030

Helena Mas i Josep M. Borràs (SFGA)
Helena Mas i Josep M. Borràs (SFGA)

El Ministeri de Salut ha presentat el Pla oncològic nacional 2026-2030, que estableix les prioritats per a reforçar la prevenció, la detecció precoç, el diagnòstic, el tractament i l’acompanyament de les persones amb càncer a Andorra. La ministra de Salut, Helena Mas, ha destacat durant la presentació als mitjans que l’oncologia és una de les prioritats de la legislatura i el Pla oncològic estableix el full de ruta per a consolidar les accions que s’han dut a terme fins ara, com la posada en marxa dels cribratges poblacionals, la unitat de mama i la concentració dels serveis d’oncologia en una única planta. “Aquest pla, a més de posar el pacient al centre, l’integra i el fa partícip, a través del consell assessor del Pla, que crearem enguany, on podran aportar la seva visió i experiència”, ha exposat.

El document fixa un marc d’actuació per a continuar avançant cap a una atenció més preventiva, coordinada i centrada en la persona, amb una visió integral que abasta des de la prevenció i la detecció precoç fins al tractament, les cures pal·liatives i el suport als pacients i les seves famílies.

Pel que fa a la prevenció i la detecció precoç, el Pla preveu ampliar el cribratge de mama a partir dels 45 anys — actualment s’inicia als 50—, incrementar la participació en els programes existents i posar en marxa un nou cribratge de càncer uterí. També contempla analitzar la viabilitat d’una prova pilot per a fumadors de molt alt risc i disposar d’un protocol consensuat de detecció precoç del càncer de pròstata.

La millora de la qualitat de vida dels pacients i del seu entorn familiar és un altre eix rellevant. En aquest àmbit, es preveu reforçar la psicooncologia, consolidar la rehabilitació especialitzada i avaluar millores en l’atenció social i sanitària, especialment per a les persones amb càncer i els llargs supervivents. Igualment, es posa èmfasi en la formació de professionals, pacients i cuidadors.

En relació amb el diagnòstic i el tractament, l’assessor del Ministeri per a l’elaboració del Pla, el Dr. Josep M. Borràs, ha subratllat que l’abordatge òptim ha de ser multidisciplinari per a assolir consensos terapèutics. El document aposta per potenciar la unitat de diagnòstic ràpid per a ampliar la capacitat diagnòstica del país, consolidar els comitès de tumors i garantir la coordinació amb els centres de referència d’Espanya i França.

El Pla també posa el focus en el càncer hereditari i l’oncologia de precisió, amb la voluntat de potenciar el programa existent d’assessorament genètic per als casos amb alt risc hereditari, amb suport psicooncològic. Així mateix, es preveu garantir l’accés a panells de seqüenciació de nova generació per a personalitzar els tractaments mitjançant teràpies dirigides segons el perfil molecular. Segons el Dr. Borràs, aquestes línies donen continuïtat als treballs ja iniciats, tant a Andorra com en col·laboració amb els centres de referència.

Finalment, el full de ruta inclou mesures per a consolidar l’equip multidisciplinari de cures pal·liatives i reforçar l’atenció domiciliària, d’acord amb les preferències dels pacients i els criteris clínics. També preveu la creació d’un sistema d’informació assistencial integrat que incorpori les dades dels centres de referència, amb l’objectiu d’ampliar la informació disponible i consolidar el registre poblacional del càncer. En aquest sentit, la ministra ha anunciat que a finals d’any s’incorporaran noves dades provinents de la història clínica compartida al sistema d’informació assistencial.



Una fotografia de la situació a Andorra

Durant la presentació als mitjans, s’ha efectuat una fotografia sobre la incidència del càncer a Andorra. En aquest sentit, ha exposat que anualment es tracten uns quatre-cents casos de càncer: el 58% en homes i el 42% en dones. Pel que fa als tumors més freqüents, el de mama és el més prevalent (14%), seguit pel colorectal (13,1%), el de pròstata (11,2%), el de tràquea, bronquis i pulmó (9,7%) i el de bufeta urinària (7%).

[do_widget id=category-posts-pro-64]