Cada primavera, desenes de cries de cabirol són recollides per persones que pensen que estan abandonades. En realitat, moltes d’aquestes intervencions posen en risc la seva supervivència. Amb l’arribada del bon temps, augmenta la presència de persones al medi natural. És també el moment en què neixen els cabirols, una etapa especialment delicada. Molts d’aquests animals són trobats sols, amagats i completament immòbils. Aquesta imatge genera confusió i porta a actuar.
La veritat darrere del comportament dels cabirols
Quan neix una cria, és extremadament vulnerable. No pot fugir ni seguir la seva mare. Per a protegir-la, la femella la deixa amagada i s’allunya. Abans, elimina qualsevol rastre d’olor i el seu pelatge tacat li permet camuflar-se amb l’entorn. Aquest comportament no és un abandonament.
La mare torna diverses vegades al dia per a alimentar-la, mentre la cria es manté quieta i en silenci per a evitar depredadors.
Quan la intervenció es converteix en un problema
Cada any, cries sanes són retirades del medi natural per persones que intenten ajudar. Aquesta acció trenca el procés natural i separa la cria de la seva mare, que continua buscant-la. A més, aquests animals tenen moltes dificultats per a ser reintroduits amb èxit en el seu entorn.
Què fer si se’n troba una
La recomanació és clara: no intervenir. No tocar-la, no acostar-s’hi i no moure-la. El més probable és que la mare sigui a prop, segons expliquen des del Zoo del Pirineu.
Un problema evitable
La majoria d’aquests casos es podrien evitar amb informació. El comportament que sembla un problema és, en realitat, una estratègia de supervivència.
