Un estat existeix principalment per a assumir, en benefici dels ciutadans, funcions essencials, com per exemple les que tenen com objecte la seguretat, les infraestructures, els transports, l’educació, la salut, etc. Cada un d’aquests serveis té un alt cost i un estat sobirà té la necessitat d’assegurar que disposa dels fons necessaris per a assumir aquestes funcions de manera eficaç i sostinguda.
Per a equilibrar el pressupost, quatre opcions són l’abast de l’estat, a saber: augmentar les figures impositives, crear-ne de noves, vendre patrimoni o emetre deute de l’estat. No cal dir que els estats sobirans no poden obtenir finançament emetent accions. Com que els emprèstits no cotitzen a la borsa, els mercats de préstecs no estan subjectes a la mateixa reglamentació dels mercats financers.
Tota negociació d’un préstec és privada i implica, generalment, uns inversors informats sobre les condicions i la solvència de l’entitat pública manllevadora. En funció del grau de solvència de l’entitat pública emissora és establerta la prima de risc. Al meu parer, emetre deute sobirà sense límit, quan el que caldria seria recaptar més, significa pa per avui i fam demà.
Un govern pot fer prevaldre el seu poder impositiu, augmentant les taxes existents i/o establint-ne de noves sobre una activitat econòmica exercida en el seu territori, via drets sobre la importació, l’exportació i altres. Cal tenir molt present que els impostos poden tenir un efecte asfixiant per a l’economia. Per això cal actuar amb prudència a l’hora d’establir les polítiques fiscals.
Crec que emetre deute sobirà hauria de servir, principalment, per a finançar infraestructures d’alt cost, que són essencials i no per a cobrir despeses de funcionament o inversions improductives en termes econòmics i/o socials, com pot ser el dispendi sumptuari.
El pressupost del Govern d’Andorra per al 2026 preveu unes despeses financeres de 17 milions d’euros, import el qual permetria, per exemple, augmentar d’un 50%, la dotació per a les prestacions d’Afers Socials, xifrades en uns 35 milions d’euros. Sortosament, la despesa financera assenyalada representa gairebé un 2’26 % del pressupost total de 2026, mentre que a França representa un 7%.
A finals de 2026, el Ministeri d’Economia d’Andorra preveu recomprar deute sobirà per valor de 50 milions d’euros, suma la qual, si es disposés d’ella per a una finalitat diferent permetria, per exemple, cobrir el 41’66 % del pressupost del Ministeri de Salut per al 2026, xifrat en 120 milions d’euros.