Aquesta beguda de color caoba i sabor entre dolç i amarg -el vermut-, és sens dubte juntament amb la cervesa, l’estrella dels aperitius. La seva base és vi (normalment neutre, de qualitat, jove i amb estructura perquè s’impregni més tard de les aromes i sabors de les herbes aromàtiques en les quals es macera), aigua, alcohol, les herbes aromàtiques comentades i sucre caramel·litzat. És just en com es barregen aquestes herbes, la quantitat i la combinació, a on radica la diferència entre uns vermuts i altres. I encara que cada fabricant té les seves receptes i els seus trucs, les més utilitzades són les següents:
– Per a les aromes amargues: llúpol, quina, absenta…
– Per a les aromes dolces: pela de llimona o taronja, alfàbrega, farigola o anís…
– Per a les aromes intermèdies: canyella, vainilla, safrà o nou moscada.
També és important el sucre, doncs segons com sigui la quantitat emprada, això donarà lloc a les diferents varietats que existeixen:
– Extrasec: menys de 30 g/litre de sucre
– Sec: de 30 a 50 g/litre
– Semisec: de 50 a 90 g/litre
– semidolç: de 90 a 130 g/litre
– Dolç: més de 130 g /litre.
La creació del vermut es remunta al metge Hipòcrates qui va tenir la idea de macerar flors d’absenta en el vi, però no va ser fins a 1838 quan els germans Cora de Torino el van industrialitzar.
Al mercat actualment podem trobar bàsicament de tres tipus: vermell, blanc i rosat, encara que són més coneguts els dos primers. La diferència entre ells radica, bàsicament, en el procés que s’utilitza en l’elaboració del raïm.