Espècies en perill d’extinció: Sargantana cendrosa

Un exemplar de sargantana cendrosa (Gencat.cat)
Un exemplar de sargantana cendrosa (Gencat.cat)

Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?

La sargantana cendrosa -una espècie catalogada com vulnerable- és un lacèrtid de mida petita (fins a 51 mm del cap a la cloaca) amb un cap alt i robust en comparació amb el cos. Les escates dorsals són carenades i amb una coloració de fons de to gris cendrós o bru. Presenten de quatre a sis bandes longitudinals clares, de les quals dues són dorsals, discontínues i de color blanc (poden no presentar-se); i les altres quatre són laterals, dues a cada costat del cos, de tons groguencs o verdosos. Entre les línies clares solen inserir-se unes taques fosques, de forma més o menys quadrangular, que li donen un disseny d’aspecte semireticulat.



Hàbitat

  • Es tracta d’una espècie associada a gran diversitat d’ambients mediterranis oberts o adevesats, des de marges de boscos fins a zones àrides i costaneres, passant per camps abandonats i terraprims.

  • És més freqüent en ambients amb cobertura vegetal discontínua i baixa, amb orografia suau. Sobretot la trobem en màquies, brolles o altres matollars baixos i poc densos del litoral, així com en sorrals i dunes amb vegetació. Té preferència per terrenys sorrencs o poc compactats.



Distribució

  • Està present a l’est de la península Ibèrica i sud de França.

  • A Catalunya, es distribueix per zones de la costa, des de la Catalunya Nord fins a la vall de l’Ebre, en poblacions disperses i aïllades entre si. A l’interior, l’espècie presenta nuclis poblacionals a les Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Lleida. També s’han detectat poblacions aïllades a l’Anoia.

  • En territori català, aquestes sargantanes no passen dels 500 o 600 metres d’altitud.



Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]