El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha presentat aquest dimarts el Projecte de llei del Pressupost per a l’exercici 2025 que continua prioritzant els reptes que afronta actualment el país en matèria d’habitatge i de millora del poder adquisitiu de la ciutadania. El pressupost, alhora, “enforteix les bases per a un creixement sostenible a mitjà i llarg termini, amb la inversió en infraestructures, com les desviacions de la Massana i Sant Julià de Lòria; en salut, educació i digitalització”, ha destacat Lladós. Aquestes inversions estan previstes executar-les sense augmentar l’endeutament, és a dir, preservant la resiliència financera de l’Estat, ha assegurat el ministre de Finances durant la roda de premsa de presentació.
Entrant al detall, el text preveu uns ingressos de 633.808.270 euros i unes despeses totals de 668.646.965 euros, que inclouen les inversions i les diferents tipologies de despeses estatals. Com a resultat, el dèficit projectat és de 34.838.695 euros. El titular de Finances ha matisat que previsiblement, tal com ha succeït els darrers anys, “amb l’execució pressupostària que s’acabi duent a terme, el dèficit final podria ser inferior al previst al projecte de llei”.
Inversions destacades: habitatge, desviacions de Sant Julià i de la Massana, digitalització, ampliació de l’UdA i millores a l’hospital
El pressupost de 2025 preveu un total de 120,6 milions d’euros en despeses de capital, un 9% més que enguany. D’aquest import, 68,7 milions corresponen a inversions reals del Govern, mentre que els 51,9 milions restants fan referència a transferències a institucions com els comuns, el SAAS i la Universitat d’Andorra (UdA). Lladós ha indicat, en aquest sentit, que “superem les inversions de l’any passat, any en el qual vam batre rècords d’inversions en l’Estat, respecte als exercicis anteriors”. L’objectiu del Govern, segons el ministre de Finances, és traslladar l’augment dels ingressos cap a partides d’inversions per a la ciutadania.
Una de les principals partides d’inversions del Govern, de 23,3 milions d’euros, correspon a l’habitatge, superant l’encomana del Consell General del novembre de 2023 d’una inversió mínima en aquesta matèria de 12 milions d’euros anuals. Com en els pressupostos dels anys 2023 i 2024, aquestes inversions van destinades a la compra i rehabilitació d’immobles per a la creació d’un parc públic d’habitatges a preu assequible.
En matèria de creixement sostenible i inversions a mitjà i llarg termini, destaquen els 23,4 milions d’euros que es destinaran a infraestructures, dels quals gairebé la meitat s’invertiran a fer realitat tres vies clau: la desviació de la Massana – Ordino (6,9 milions), la de Sant Julià de Lòria (4,1 milions) i l’ampliació de la CG2 a la parròquia de Canillo, entre la Cascada de Moles i la Trava (0,5 milions el 2025, amb la previsió de destinar-hi 7,9 milions fins al 2027). Així mateix, l’any vinent el Govern destinarà 22 milions d’euros (5 milions més que l’any passat) per a programes de digitalització tant de l’administració com per a l’ajuda a petites i mitjanes empreses.
La millora d’equipaments centra els principals increments de la despesa corrent. Destaquen, d’una banda, els 6,5 milions d’euros per a la remodelació de les instal·lacions de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell: en concret, per a l’adequació dels espais d’hemodinàmica i d’oncologia i la millora dels equipaments. I de l’altra, l’adequació dels nous espais de la Universitat d’Andorra (1,5 milions d’euros en total) per a consolidar l’educació superior del país.
Més ajuts a la ciutadania, amb 9,2 milions per al transport públic gratuït
Pel que fa a la millora del poder adquisitiu, es destinaran 9,2 milions d’euros per tal de garantir el transport públic gratuït, un milió més que el 2024; i s’incrementa en 8,3 milions d’euros la partida destinada als programes d’ajuts a la ciutadania.
“Totes aquestes inversions i despeses les podem fer sense augmentar l’endeutament que preveiem que el 2025 se situï en el 32,2% del PIB, un punt i mig menys que l’estipulat al Pressupost 2024″, ha assegurat Ramon Lladós. Aquest fet es deu a “la bona gestió de les finances públiques”, ha matisat el ministre de Finances, el qual ha recordat, també, que aquest deute se situa “lluny del dels països veïns, Espanya i França, que supera el 100% del PIB”.
A aquesta situació se suma el fet que no sigui necessari fer cap renovació del deute fins al 2027: les despeses financeres se situen en 17 milions d’euros anuals (el 0,5% del PIB). “Així, podem destinar els ingressos de l’Estat a polítiques públiques a favor de la ciutadania, com l’habitatge o la millora del poder adquisitiu i no a pagar el cost del deute”, ha relatat Lladós.
Els ingressos creixen un 8%
El Projecte de llei preveu uns ingressos corrents de 634 milions d’euros, un 8% més que els de 2024 (48 milions d’euros més que al Pressupost 2024). Igualment que el previst per a l’exercici actual, la recaptació de l’Estat ha crescut pel que fa als impostos directes. Concretament, l’impost de societats ha augmentat un 23% respecte al Pressupost 2024, i l’IRPF, un 17%. Aquestes dades són un reflex, segons Ramon Lladós, del creixement econòmic de les empreses i de l’augment dels salaris, “tot sense apujar els tipus impositius”. La tendència dels impostos indirectes, com l’IGI, però, és similar a la d’exercicis anteriors, la qual cosa evidència, segons el ministre de Finances, la diversificació de l’economia.
Durant la presentació, el ministre de Finances ha anunciat també que per primer cop, des de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i la consegüent pujada dels preus de l’energia a principis de 2022, el 2025 es comptarà amb un terç dels beneficis de FEDA i també amb els dividends d’Andorra Telecom. Durant els anys de la crisi energètica, FEDA, ha apuntat el ministre, va assumir el cost de l’increment dels preus de l’energia per a no imputar-lo als ciutadans i, des de llavors, la parapública, està duent a terme un procés de recapitalització a fi de poder fer front a les inversions en energies verdes necessàries en el futur. “El 2025 no només FEDA es continuarà capitalitzant per a continuar invertint en energies renovables, sinó que part dels seus beneficis es podran revertir a la ciutadania amb inversions en infraestructures, educació o salut”, ha refermat Lladós.
Finalment, Ramon Lladós ha exposat també que l’exercici 2024 es tancarà, previsiblement, amb un resultat al voltant de l’equilibri. Això es deu, segons el ministre de Finances, al fet que al Pressupost 2024 es va preveure un dèficit superior al que realment s’acabarà liquidant, ja que l’economia ha crescut i els ingressos per impostos directes han estat superiors. I, per tant, tot fa preveure, segons Lladós, que “el pressupost 2024 es tancarà equilibrat, sense cap dèficit, un indicatiu, també, del rigor en la gestió de les finances públiques”.