No confonguem adaptar-nos a una situació amb rendir-nos. Reflexionem sobre el què va dir Darwin: “Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, sinó aquelles que s’adapten millor al canvi”. En diversos articles he comentat que la vida és com una muntanya russa.
No em podia imaginar de cap manera que viuria aquesta muntanya russa pel que fa a la salut. Després de més d’un any d’haver sobreviscut a la covid-19, encara tinc seqüeles. Desgraciadament més dies dolents que bons. He hagut d’aprendre a adaptar-me.
Quina és l’adaptació a una malaltia us podeu preguntar? Senzillament, els dies dolents perquè estic a casa i poca cosa faig. Els dies bons els espremo al màxim. Aprofito per a escriure, aprofito la meva ment per a crear i pensar; alguna cosa que sempre m’ha encantat.
Això és adaptació i ho dic sense rendir-me, ja que faig tot allò que estigui en la meva mà per a curar-me. Segueixo les instruccions dels metges, etc., etc., etc. No penso rendir-me.
Avui us he volgut escriure sobre això perquè crec que la salut és una de les coses més importants de la vida. I és difícil tenir una actitud positiva enfront de la vida en aquestes situacions.
Així que si un pot suportar això, com no podreu adaptar-vos a altres situacions. En el cas que siguin extremes podeu buscar el documental “Eso que tu me das” amb Pau Dones i Jordi Evole.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.