Fa un parell d’anys, l’any 2019, Google va reconèixer davant un comitè d’experts als Estats Units que el seu assistent de veu gravava converses de manera aleatòria sense que els usuaris haguessin donat permís per fer-ho. Les converses eren gravades quan els usuaris activaven el comandament de veu.
L’empresa va aconseguir esquivar el temporal afirmant que la pràctica tenia com objectiu millorar la qualitat de l’assistent de veu, és a dir que entengués millor als humans.
L’argument era peregrí, però segons l’empresa calia minimitzar aquestes escoltes i enregistraments perquè eren menys del 0,2%.
Novament Google s’ha vist embolicat davant un escàndol d’aquest tipus. En aquesta ocasió ha succeït a l’Índia on de nou han preguntat, en aquest cas un diputat, si l’empresa estava gravant converses, i aquesta ha reconegut que sí. El problema és que en aquest cas els enregistraments s’han dut a terme sense que els usuaris activessin el comandament de veu.
Què significa això? Quan l’empresa vol i sense que l’aparell hagi estat connectat per l’usuari es duen a terme enregistraments. En una paraula espionatge.
Per Tecnonews