El present, un gairebé desconegut per a nosaltres. Vivim molt pendents de planejar cap a unes metes, uns horitzons i no sabem realment que tot neix d’un sol present. Part de la nostra vida es basa en recordar aquell passat que està compost d’experiències que guardes en la teva memòria. Les teves memòries negatives i traumàtiques les componen pensaments negatius sobre tu, la vida i la humanitat. Quan perdones el teu passat, transformes els teus pensaments negatius i pessimistes, per pensaments positius i optimistes sobre tu, la vida, la humanitat i l’univers. I en fer-ho, et col·loques en el pol positiu i optimista de l’univers, donant pas a un present esperançador, positiu i totalment diferent.
Estem tan ocupats amb els nostres pensaments en el passat que no gaudim el present. Són els ulls del passat els que estan guiant el teu present, és el raonament o qüestionar el que t’impedeix moltes vegades gaudir del teu present.
El passat ja és història que té valor com a font d’ensenyament per recolzar-nos en els valors positius i aprendre dels errors. Ja no és possible tornar i modificar, perquè el teu passat no és perquè ho vius ara, cada vegada que ho fas t’allunyes del teu present.
Tampoc ens han ensenyat que aquest futur tan anhelat que de vegades ens aporta aquesta incertesa o preocupació pel desconeixement del que està per arribar, és només una prolongació del nostre actual present. Difícil de comprendre en la nostra vida tan formada i marcada pel temps.
Ens perdem gran part de la vida perquè no som conscient d’aquest moment, el teu actual present.
El teu present, si ara mateix, aquest precís instant és l’únic i precís moment per veure els diferents camins, les variants en possibilitats. Gaudir de l’aroma d’una flor, el bell alba, la delícia d’una posta de sol. El teu present et dona el plaer de percebre la transparència de l’aigua, sentir la immensitat de l’infinit, delectar-te amb el cant dels ocells, acariciar a les teves mascotes, el murmuri de la naturalesa, i descobrir amb la teva mirada la immensitat de l’horitzó.
El present ens porta cap a la imminent responsabilitat per alguna cosa que desconeixem. La tristesa de la derrota, l’amargor de la incertesa, la gelor de la soledat no desitjada, l’ansietat de l’espera, la marca de la decepció no compresa, l’alegria de la victòria. I malgrat tot això absolutament sempre, ens ha de conduir cap a la reflexió, el coneixement, l’acceptació, la superació i la beneïda gratitud d’altres variants immenses d’esperances. Aquelles que ens fan més íntegres, més sensibles, més persones, més humans. El present en que estimem, compartim, perdonem, creixem interiorment i comprenem el veritable valor de la nostra vida.
Només cal el present per a l’atenció, jugar, somriure, abraçar, besar-nos, acariciar, compartir i oferir tot el nostre amor interior cap als nostres amics, germans, pares, companys, alumnes, professors i el gran amor incondicional cap als nostres fills. En definitiva a tots els nostres semblants sense distincions de sexe, raça o estatus social, i només així poder sentir aquest goig tan immens que ens enriqueix i ens alimenta l’ànima.
Aquest present tan emotiu, tan especial, tan gran. Aquest instant on sents l’energia, calidesa, harmonia i serenitat de tots els de la teva mateixa sintonia.
Viu el teu present sempre apassionadament, amb el teu bell somriure, la teva amabilitat, solidaritat i el millor dels sentiments. Només així seràs totalment conscient del teu veritable potencial.
Ara és el moment real, ni abans ni després. Sempre estàs en el teu present. Aquí, allà i per sempre. Recorda que el teu present pot ser el meu present.
Ells, nosaltres i tots junts aquí i ara. Fes-ho bonic, bell, gratificant i ple d’ amor.