De res serveix la reflexió internacional sense una conscienciació regional que deixi de banda la creença que tot el que prové del passat és millor que una reflexió present per a una millor qualitat de vida futura. Quan es tracta d’una malaltia coneguda se sap com actuar, a quins tractaments recórrer i, en certa mesura, què esperar, però què passa quan la malaltia clínica és conseqüència d’una patologia social, arrelada en certes comunitats?
Per això és necessari implicar tant a les institucions internacionals com a les petites poblacions on la realitat sobre aquesta mutilació ha de ser coneguda per tots els membres, especialment per homes que, davant l’ablació de la seva dona, afirma que, no estava vist com una cosa dolenta perquè les dones no han explicat els problemes que causava.
La Mutilació Genital Femenina segueix sent encara en ple Segle XXI una de les pràctiques més indignants i encara utilitzades en el món. Aquesta Pràctica que viola els Drets Humans de les Dones i nenes, també causa un dany irreparable. La pèrdua gairebé total de sensibilitat és la principal conseqüència per a les afectades, amb l’afegit trauma psicològic.
Hi ha dones que moren dessagnades o per infecció en les setmanes posteriors a la intervenció, ja que es realitza gairebé sempre de manera rudimentària, a càrrec de remeieres o dones grans, i amb eines no molt ortodoxes com vidres, ganivets o fulles d’afaitar i mai en centres sanitaris.
En general és de caràcter traumàtic. Cal que canviïn les actituds, les previsions, els costums i les creences: La MGF està basada en creences tradicionals i en una manca de coneixements. Els progenitors sovint no són conscients dels perills que representen aquestes pràctiques, i poden considerar-les com justificades per raons culturals.
En altres ocasions, pot ser que la pressió de la societat per adaptar-se a la norma sigui massa forta, fins i tot quan els progenitors sospiten o saben que els seus fills corren perill. Les comunitats, els progenitors, els mestres i els nens han de comprendre i debatre per què es practica la mutilació genital femenina, per què és perillosa, per què cal posar fi a aquesta pràctica i quina és la millor manera de fer-ho.
Hi ha una gran necessitat d’informació pública, i els mitjans de comunicació poden tenir un paper important en la seva difusió. Els homes, així com les dones, arreu del món, de qualsevol edat, han de participar i comprometre en la lluita contra la mutilació genital femenina. És horrorós pensar quant han de patir les nenes pel fet de néixer en una societat sense respecte cap a les dones, tot pel desig que arribi verge al matrimoni i que tinguin fills només del marit. No es respecten els drets humans i contra això hem de lluitar conscienciant tota la societat perquè vagi desapareixent.