No és un estiu 2020 pitjor, és un estiu diferent. Estem vivint el nostre estiu més atípic i complicat. Sortint al carrer alguns a comprar, treballar, etcètera, amb mascareta i seny, i molt aclaparament que és, de moment, la millor manera i la més responsable.

Depèn de la destinació. El coronavirus està ara mateix molt actiu, en diverses zones d’Espanya, i fora d’ella.

Les destinacions que diuen assegurances: aquells que s’han vist menys afectats pel virus, s’han implementat protocols d’higiene i desinfecció i tenen una bona infraestructura hospitalària.

La probabilitat de contraure el virus és pràcticament la mateixa a la platja o la muntanya, a excepció del moment del bany: el mar i les piscines clorades són més segures que el bany en rius, llacs o bassals.

Es diu que l’aigua de la mar, al ser salada, pot desactivar el patogen, però en les aigües dolces i sense tractar no es pot descartar completament el risc de contagi. En zones de bany marítimes, l’acció conjunta de la sal de l’aigua de la mar, la radiació ultraviolada solar i l’alta temperatura que pot arribar a la sorra actuen de manera conjunta contra els virus, recullen les recomanacions del Ministeri de Sanitat espanyol sobre mesures d’higiene en les platges.

No obstant això, els rius, els llacs i els gorgs són els mitjans aquàtics més desaconsellables per al bany, ja que la supervivència del coronavirus pot ser més gran. És molt millor triar el mar o una piscina clorada que el gorg, el riu o el pantà.

Per això, tant a la platja com a la muntanya, els riscos associats a la COVID-19 estan relacionats fonamentalment amb la interacció entre persones. Encara que és poc probable emmalaltir pel contacte amb l’aigua, continua sent aconsellable evitar llocs de bany concorreguts en què sigui difícil respectar una distància de al menys un metre, que difícilment poden recórrer aquestes gotícules (gotes d’aigua) respiratòries, relativament “pesades”.

És temps de prudència i paciència. De responsabilitat i disciplina. De ser constructius i fer pinya. De reflexionar i aprendre per canviar hàbits, tant a nivell individual com col·lectiu. També de mirar cap endavant, encara que sense fer desistiment de la memòria, per, quan passi la tempesta i arribi una certa calma, analitzar més fredament el que va passar, les seves causes, el que es va fer o va deixar de fer.

Si els turistes no poden arribar a les destinacions, les destinacions poden arribar als turistes potencials a través de les noves tecnologies.

Ara és moment de sembrar per començar a recollir quan aquest cicló hagi passat, que els gestors de les destinacions posin la llum llarga i inverteixin en projectes de tipus per arribar al turista potencial, i despertar una il·lusió per provocar el desig de visitar la destinació que vulguin quan sigui possible.