Viu la vida: El nens, víctimes innocents del càncer

ROSER RODRIGUEZ

Crec que hauríem de reflexionar, sobre els nens i nenes amb càncer en el món, em sembla un tema molt fort i molt difícil. El càncer en si ja és difícil d’entendre. La conscienciació d’aquesta situació complicada per als nens i les seves famílies, ja que per la seva infreqüència molts es veuen obligats a desplaçar-se de la seva ciutat per rebre tractaments, llargues hospitalitzacions i dificultats per continuar els estudis escolars.

És increïble la força que transmeten i la maduresa amb què afronten la malaltia els nens i els adolescents. Un nen amb tota la vida per davant i ja patint des de petit en hospitals, malestars i tractaments en lloc d’estar jugant és una cosa que no hauria d’existir. Si en els adults fa mal i costa entendre, en els nens molt més. Tots els nens són éssers purs i innocents que ens fan mal a tots en els ossos quan els toca viure tragèdies com aquesta; i per descomptat, sense deixar enrere el dolor dels pares i la gent propera que ho viuen amb ells, que són veritables calvaris.

Així que val unir-nos a tots aquests bells éssers de llum que estan fent alguna cosa per la humanitat. Estem amb ells i els estimem. La recompensa serà gran. La seva actitud davant l’adversitat és una alenada d’aire fresc, un homenatge i un exemple per a tots que convida a reflexionar, a somriure i a veure la vida amb un prisma diferent.

Dedicat aquest Poema a tots aquells nens i nenes que lluiten contra el càncer. A vegades de tot el dolent es surt, amb amor i coratge a aquesta covarda malaltia.

Perquè has vingut a visitar-me
sense jo dir, maleïda malaltia!
em vols treure la meva infància
els meus somnis i la meva innocent vida.
No t’ho posaré fàcil, sense lluitar
no em rendiré a les teves pors
m’ho dius a mi que pugui defensar-me
amb els meus punys o amb el meu cor.
Jo hauria d’estar al carrer
saltant, jugant com els altres
i no aquí al llit d’un hospital
barallant-me dia a dia amb la mort.
Sort que tinc la meva família
encara que de vegades els sento plorar
no et preocupis mare meva
que mai deixarem de lluitar.
T’amagues en el meu petit cosset
perquè no et puguin trobar
serà llarg i dur el camí
però jo seré guanyador.
A la meva família vaig a demostrar
que amb amor i coratge tot val
sempre del mal se surt
i una cura podré trobar.

M’agradaria, que trobessin en aquest segle XXI. un remei per a aquesta malaltia, tan dura per als nens, adolescents, joves, etc. Que et ve sense fer mal ni demanar. Doncs la vida, és fràgil, preciosa i impredictible i cada dia és un regal, no un dret adquirit per viure-la.

[do_widget id=category-posts-pro-64]